Resultats de la cerca

Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904

La propietat fonamental d’una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base Hom distingeix entre la independència lògica i la independència física de les dades La primera significa que és possible de modificar l’estructura lògica de les dades sense que calgui canviar cap dels programes que fan servir la base La independència física de les dades vol dir que és possible de…

Llicenciat a la Universidad Complutense de Madrid i doctorat a la Universitat de Barcelona, feu estudis postdoctorals a Alemanya, i s’especialitzà en lògica matemàtica a l’Institut für Mathematische Logik und Grundlagenforschung de la Universitat de Münster, als Estats Units i a França Catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat de Barcelona, fou un dels introductors d’aquestes branques de la filosofia a l’Estat espanyol, amb obres com Lógica de primer orden 1976, Teoría axiomática de conjuntos 1971, Conceptos y teorías en la ciencia 1984 i Diccionario de Lógica y…

El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…

Estudià a Harvard, s’inicià com a professor a Berkeley del 1914 al 1920 i fou catedràtic a Harvard des del 1930 És conegut per les seves contribucions al camp de la lògica modal i, molt especialment, pel que fa al càlcul que ell mateix anomenà de la implicació estricta i que sorgí d’una crítica del concepte clàssic d’implicació lògica

Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes És autor d' Erkenntnistheoretische Logik ‘Lògica gnoseològica’, 1878, Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik ‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894 i Die immanente Philosophie 1897

Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica

Fou professor a Torí 1890 S'especialitzà en lògica matemàtica i creà la lògica simbòlica Contribuí també a la geometria no euclidiana, al càlcul geomètric, i féu una exposició rigorosa de l’aritmètica, de la geometria projectiva, del càlcul infinitesimal i del vectorial Publicà Calcolo geometrico 1888, I principi de geometria logicamenti esposti 1889, etc Fundà també la Rivista di Matematica Inventà un llenguatge artificial internacional, la interlingua , amb vocabulari del francès, llatí, anglès i alemany

El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és Aristòtil com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica escolàstica com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica…

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel seu caràcter…