Resultats de la cerca

Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons

Estudià amb Jde Macque a Nàpols S'establí a Roma, on actuà com a organista i virtuós de llaüt El 1646 anà a França, on hom li encarregà l’òpera Orfeo 1647, d’una gran influència en el teatre musical italià i francès També escriví l’òpera Il palazzo incantato d’Atlante 1642, l’oratori Giuseppe, figlio di Giacobbe ~1640 i diverses composicions vocals

Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes

Pertany a l’escola veneciana Autor de nombrosos madrigals, com el cèlebre Io mi son giovinetta , sobre una balada de Boccaccio El seu fill Alfonso Ferrabosco Bolonya 1543 — 1588, dit Alfonso I , deixà madrigals, cançons i obres per a llaüt, i el seu net, Alfonso Ferrabosco Londres ~1575 — Greenwich 1628, dit Alfonso II , fou professor de música del futur Carles I d’Anglaterra i autor d’obres per a viola

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Fill de Hans Neusidler La seva principal activitat musical fou la d’instrumentista Treballà al servei d’Octavi II Fugger, a Augsburg, i de l’arxiduc Ferran II, a Innsbruck Publicà tres llibres de música per a llaüt en tabulatura, dos a Venècia l’any 1566 i un tercer a Estrasburg l’any 1574, els quals inclouen arranjaments de composicions vocals sacres i profanes madrigals, motets i cançons, danses italianes i alemanyes i alguns ricercari

La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus

Vida Format com a enginyer tècnic agrícola, decidí canviar l’orientació dels seus estudis vers la música El 1973 obtingué el títol superior de guitarra al Conservatori de Música de Barcelona i el mateix any entrà com a professor d’aquest instrument al mateix centre Estudià llaüt i baix continu amb H Smith a la Schola Cantorum Basiliensis el 1983 i es doctorà en musicologia a la Universitat de Stanford Califòrnia el 1991 Amplià els seus coneixements de composició amb C Halffter, J Soler i JM Mestres Quadreny, de qui és un admirador i sobre el qual ha escrit el llibre La música contemporánea a…

El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter air tendre , per a un text sentimental, air à boire , per a un text lleuger, etc En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina