Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Christian Felix Weisse
Música
Poeta i llibretista alemany.
S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per…
Victorien Sardou
Música
Dramaturg francès.
Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…
Paolo Antonio Rolli
Música
Llibretista i poeta italià.
Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo…
François-Benoît Hoffmann
Música
Llibretista, dramaturg i crític francès.
El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a…
J acques G abriel Prod’homme
Música
Musicòleg i crític musical francès.
Estudià història de la música i filologia a l’École des Hautes Études Sociales de París 1890-94, i amplià els seus estudis a Alemanya 1899-1910, Bèlgica i Holanda 1912, 1913 El 1895 s’inicià com a crític musical en la "Revue Socialiste", "Enclos" i altres publicacions Fou un dels fundadors de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia 1904, de la qual fou també secretari 1904-13, i de la Societat Francesa de Musicologia 1917, on exercí diversos càrrecs Fou conservador de la Biblioteca de l’Òpera de París 1931-40 i bibliotecari del Conservatori de París 1934-40 Autor de…
Rafael Folch i Capdevila

Rafael Folch i Capdevila
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris Visions meves 1910 i Poemes de la Guerra Gran 1914-1920 1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…
,
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
Will Eisner

Will Eisner
© Comic / Con International
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics nord-americà.
Estudià anatomia i pintura abans de dedicar-se plenament al dibuix i la historieta gràfica El 1936 fundà amb Jerry Igger un prestigiós estudi on treballaren dibuixants com ara Jack Kirby, Lou Fine, Bob Kane i Wallace Wood El 1940 creà el personatge The Spirit, protagonista d’una sèrie inspirada en la novella negra i el cinema que es publicà fins el 1952 que innovà el gènere entre altres novetats, el sistema de distribució en forma de llibrets de 16 pàgines fou el precedent dels llibres de còmics, i la publicació de A Contract with God 1978 donà lloc al neologisme “novella gràfica…
Narcís Campmany i Pahissa
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…
,
Blai Bellver i Tomàs
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor.
Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a La Federación 1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar 1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina