Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
arboç
Arboç
jxandreani (cc-by-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust, de la família de les ericàcies, de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l’any verdes; les flors són blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i el fruit, la cirera d’arboç, també tardoral, és comestible.
Viu en alzinars poc densos
nesprer del Japó
Nesprer del Japó
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oblongues coriàcies, dentades, lluents a l’anvers i tomentoses al revers, de flors blanques, agrupades en panícules, i de fruits, les nespres, el·lipsoidals o piriformes, de pela ataronjada i comestibles.
És oriünd de la Xina central, però és conreat en zones temperades i càlides d’Àsia, Europa i Amèrica
caoba
Botànica
Tecnologia
Gènere de grans arbres perennifolis, de la família de les meliàcies, de 12 a 15 m d’alt, de fusta dura, de color bru vermellós, amb fulles pinnades, coriàcies i lluents, flors petites, blanquinoses, agrupades en panícules i fruits en càpsula llenyosa, que viuen a les selves plujoses d’Amèrica tropical.
Dues espècies tenen importància comercial S mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
heura
Heura
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Liana de la família de les araliàcies, de llargària molt variable, de tiges amb arrels adventícies, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d’un groc verdós, disposades en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
Es fa en boscs i llocs humits d’una gran part d’Europa
claveller
Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
turac
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids, d’uns 40-60 cm de llargada, bec curt i gruixut, cap amb un plomall erèctil, dit extern de les potes movible, cua vistosa i desenvolupada, colors lluents blaus i verds amb taques roges a les ales, i fosses nasals cobertes per plomes.
Habiten a la selva africana i s’alimenten d’insectes i vegetals, sobretot bananes
roldor
Fruits del roldor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les coriariàcies, d’1,5 a 3 m d’alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovatolanceolades, enteres i quasi sèssils, de flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, i de fruits formats per cinc núcules negres i lluents, embolcallades pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós.
Es fa típicament en bardisses Es troba a la terra baixa de la regió mediterrània oriental, i és particularment comú al Principat de Catalunya Els fruits són metzinosos i solen ocasionar emmetzinaments a causa de la seva semblança amb les mores Les fulles de roldor són emprades, assecades i moltes, per a adobar les pells, i la roldorassa és emprada com adob en agricultura