Resultats de la cerca

En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic

Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m

Es caracteritzaven per les incisives grosses i un diastema que ocupava el lloc de les canines i part de les premolars les dents maxillars presentaven dues files de tubercles en disposició longitudinal Són fòssils del Mesozoic que visqueren des del Triàsic superior fins a l’Eocè inferior Possiblement eren uns animals que formaren una branca aïllada del conjunt dels mamífers, a causa de la gran especialització que assoliren La morfologia dentària sembla que és directament relacionada amb un règim alimentari basat en fruits i escorces Habitaren a Euràsia i a l’Amèrica del Nord

Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les…

Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic

És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa La taula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora horitzontal és constituïda per un sòlid bastidor que proveït de dues guies que permeten el lliscament en sentit vertical de la bancada, la qual conté…

La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva obra morta…

Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu escatològica damunt…