Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
banda

Banda de música
© C.I.C.-Moià
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat…
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…
Tomàs Serrano i Peres
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…
,
contrapressió
Tecnologia
Pressió superior a l’atmosfèrica mantinguda a la sortida de certes màquines de vapor destinades a produir simultàniament força motriu i calefacció.
estelada

Les dues banderes estelades
Nom amb el qual hom designa la bandera de l’independentisme català.
Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i…
capítol catedral
Cristianisme
Corporació formada per canonges com a consell del bisbe a les catedrals; té també al seu càrrec, amb l’auxili dels beneficiats, la celebració solemne de l’ofici diví.
Els capítols catedrals sorgiren al llarg del s XI amb la dissolució de la vida en comú de les canòniques catedralícies canònicai erquè s’accentuà la separació dels béns entre les menses mensa episcopal i capitular La mensa capitular era administrada per pabordes l’organització de les pabordies pabordia per mesos de l’any ajudà a fixar el nombre de membres de cada capítol, tasca duta a terme a Catalunya el 1229 pel legat papal Jean d’Abbeville Dintre el capítol era d’importància primordial l'ardiaca els seus interessos i en general els del capítol eren sovint contraposats als del bisbe, com en…
Hansa
Història
Associació de mercaders alemanys que durant l’edat mitjana monopolitzà el comerç exterior alemany.
Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…
cirrosi
Patologia humana
Malaltia degenerativa, progressiva i difusa d’un òrgan, especialment del fetge, que tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció.
En la cirrosi hepàtica hi ha una alteració de l’estructura del fetge caracteritzada per una degeneració i una necrosi de les cèllules hepàtiques, una proliferació difusa del teixit fibrós o cicatricial i una regeneració de les cèllules hepàtiques que intenten de formar nous lobulets per recuperar la funció disminuïda del fetge La proliferació del teixit fibrós origina una retracció del fetge i una dificultat en la circulació sanguínia intrahepàtica i en la vida de les cèllules hepàtiques En algunes formes clíniques de cirrosi hepàtica coexisteixen simultàniament processos inflamatoris i una…
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina