Resultats de la cerca

Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè

Es doctorà en filosofia i dret a la Universitat de València, on fou deixeble de Gregori Maians Entre el 1772 i el 1780 fou catedràtic de dret natural als Reales Estudios de San Isidro En aquesta última data fou nomenat alcalde del crim a València Membre numerari de la Real Academia de la Historia, publicà Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes 1776, edició en microforma del 1989 i Historia del derecho natural y de gentes 1776, amb la qual tractà d’oferir als seus alumnes una sinopsi històrica del dret natural Aquest…

Vida A dotze anys començà d’aprenent de fuster als estudis Orphea Film, i anà ascendint fins a arribar a ajudant de càmera d’operadors com Josep Gaspar i Ra-mon de Baños Tot i el seu tarannà republicà, quan obriren les dependències del No-Do a Catalunya hi entrà com a càmera, fins el 1955, any en què marxà a Mèxic Allí rodà documentals amb Luis Alcoriza i Carlos Velo, dos directors pròxims a Luis Buñuel, també exiliats a Cuernavaca Cinc anys més tard tornà a Catalunya, on treballà de segon operador a la factoria Iquino, amb obres com ara Botón de ancla en color 1960, Miquel Lluch, i de…

Competí pel Club Natació Barcelona i el Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya 1965, 1967, 1970 i subcampió d’Espanya 1965

Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El Escorial i per a…

Competí representant el Club Esportiu Atenea Fou segon en els Campionats d’Europa en les categories de menys de 70 kg i parelles 2002 El 2010 obtingué la tercera posició en els Campionats del Món en la categoria de menys de 70 kg, es proclamà campió de Catalunya de la mateixa categoria i guanyà l’Obert de Catalunya de menys de 75 kg Formà part de la selecció catalana

Cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido, formà part de la selecció espanyola de taekwondo El 2011 es proclamà campió d’Europa i d’Espanya de tècnica i pumse en categoria master 2 més de 51 anys Exercí d’entrenador de taekwondo i hapkido al Gimnàs Cos Olímpic de Terrassa Ocupà el càrrec de director adjunt de l’àrea d’arbitratge de la Federació Catalana de Taekwondo

Participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968, en la prova d’esquí-bob de quatre, formant part de l’equip de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou…