Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Casa forta d’Espasens (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Basament de l’edifici posat al descobert per les excavacions fetes recentment J Moner Aquest edifici, excavat parcialment durant l’estiu de l’any 1989, és situat en una carena, prop del Puig Castellar, a pocs metres de l’església de Santa Maria d’Espasens Mapa L39-12296 Situació 31TDG857641 Des de la carretera que va de Banyoles a Bàscara, poc després de passar Vilavenut, surt a mà dreta una pista que, seguint la carena cap al sud, porta a la casa forta d’Espasens, situada darrere l’església de Santa Maria JBH Història Cal relacionar la casa forta d’Espasens o Castell d’Espasens amb…
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
curador de l’herència jacent
Dret
Persona designada pel jutge, a instància de l’hereu cridat pel causant quan aquest no ha nomenat marmessor amb facultat per administrar, amb la finalitat de representar  i administrar l’herència quan aquesta és sense titular.
La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu
Fundació Concepció Rabell i Cibils
Música
  Entitats culturals i cíviques
Fundació cultural creada per Rafael Patxot i Jubert, com a marmessor de la seva cunyada Concepció Rabell i Cibils (Sarrià, Barcelona o Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XIX – Barcelona, 17 de gener de 1919).
El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell  A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929
, 
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
  Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis…
, 
Castell de Castelltallat (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Els escassos vestigis del castell són situats dalt un pujol cònic que es dreça al costat de l’església de Sant Miquel, en un indret de la banda occidental del terme, on la serra de Castelltallat assoleix les cotes més alteroses Long 1°38’08” - Lat 41°48’06” Hom hi va emprenent la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà esquerra, el trencall, degudament senyalitzat, on s’inicia la carretera que, passant per Sant Mateu, mena a Castelltallat A partir del quilòmetre 13 la carretera ja no és asfaltada, però el seu paviment, tot i que és de terra, és…
Castell de Foixà
Art romànic
En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà…
Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert
© Fototeca.cat
Meteorologia
  Arxivística i biblioteconomia
  Literatura catalana
Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.
Vida i obra Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristallitzà en la Institució Patxot  Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra El 1926 construí a Sant Feliu de Guíxols un observatori astronòmic i, amb un refractor equatorial doble, inicià a la Península treballs micromètrics d’estrelles múltiples Aviat la secció meteorològica de l’observatori sobrepujà l’astronòmica i, el 1900, publicà Meteorologia catalana  Observacions de Sant Feliu de…
, , 
Castell de Juià
Art romànic
Situació Mur de la part nord del castell de Juià i alguns basaments d’altres murs, que revelen que fou un gran edifici de planta rectangular J Bolòs Són les restes d’un castell situades al cim d’un serrat, sobre el veïnat de Mas Nadal, actualment enmig del bosc Per arribar al castell, cal anar de Juià a Mas Nadal i travessar aquest veïnat de cases Ja dins el bosc, quan trobem el primer trencall, cal anar cap a l’esquerra, i a la segona bifurcació, deixar l’auto el castell és a mà dreta, a pocs metres, entremig dels arbres Mapa L39-12296 Situació 31TDG923528 JBM Història Segons que sembla, un…
Castell de Solivella
Art romànic
La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela  Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…
Paginació
- Primera pàgina
 - Pàgina anterior
 - …
 - 3
 - 4
 - 5
 - 6
 - 7
 - 8
 - 9
 - 10
 - 11
 - …
 - Pàgina següent
 - Última pàgina