Castell de Juià

Situació

Mur de la part nord del castell de Juià i alguns basaments d’altres murs, que revelen que fou un gran edifici de planta rectangular.

J. Bolòs

Són les restes d’un castell situades al cim d’un serrat, sobre el veïnat de Mas Nadal, actualment enmig del bosc.

Per arribar al castell, cal anar de Juià a Mas Nadal i travessar aquest veïnat de cases. Ja dins el bosc, quan trobem el primer trencall, cal anar cap a l’esquerra, i a la segona bifurcació, deixar l’auto; el castell és a mà dreta, a pocs metres, entremig dels arbres.

Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG923528. (JBM)

Història

Segons que sembla, un “castrum Julianum” va estar a l’origen del centre poblacional de Juià. Els esments que del lloc es troben en bona part de la documentació del segle XI són pocs i incerts. Tanmateix, en el testament de Gilabert de Cruïlles del 1035 es fa referència a un “Iulano” i sabem d’un tal “Guilelmo de Iolano” mencionat el 1057.

Entre els anys 1051 i 1093 Berenguer Gausfred, fill d’Adalgardis, prestà homenatge al bisbe de Girona per la fortalesa de “Julano”, homenatge que repetiria el 1114 un tal Humbert de Baseia, fill d’Ot. Hom ha especulat amb els orígens d’un cert llinatge Baseia, atès que es troben alguns esments de personatges importants amb aquest nom, com el d’“Umberti de Basilia”, que apareix en l’escriptura de cessió del comtat de Provença feta per Dolça a Ramon Berenguer III, o el de “Reyemballi de Basilia”, que casà Ermessendis, filla d’Oliver de Pals, senyor de la vila i castell de Pals. Un altre Riambau de Baseia apareix entre els marmessors del comte Ramon Berenguer III. Aquest cognom encara persistiria fins a la primera meitat del segle XIII, ja que el 1229 Bernat de Baseia prestava homenatge al bisbe de Girona per raó del delme de Juià.

A la fi del segle XII, el 1190 exactament, apareix el nom de “Raimundi de Iulano” en l’escriptura de venda del castell de Forès. Un Ramon de Juià apareix també l’any 1209 com a marmessor, en el testament d’Arnau de Llers, juntament amb Arnau de Púbol, Arnau de Bordils i Dalmau de Creixell.

Els senyors de Cervià sembla que també tenien drets al lloc de Juià, ja que del 1247 coneixem la notícia de la “concessio per Dominum de Cerviano facta Berengario de Cijario, de Juyano, de castro et aliis juribus de Juyano”, i del 1317 sabem de la “recognitio castri et aliorum iurum de Juyano, facta Domino de Cerviano per Bibiliam de Godello”.

Aquest castell continuaria en poder dels Cervià al llarg del segle XIV, qui el tenien en feu pel bisbe de Girona, com se sap pels reconeixements que en donaren el 1319 i el 1357.

No tenim més notícies del castell o del lloc fins que al segle XV, en una nòmina del 1410, es parla d’una “Alamanda de Juyà, vídua de Bernat, senyora de Juià, Bernat Pere de Juyà, fill seu, menor d’edat”. Al segle XVII Iuya era una població de jurisdicció reial. (ASA)

Castell

Aquest edifici tenia una planta rectangular. La paret nord ara és la més ben conservada, però de les altres tres façanes, amb prou feines se’n conserven les traces. El mur septentrional devia fer uns 11 m de llarg, dels quals es conserven uns 7 m. La longitud de l’edifici, de nord a sud, devia ésser d’uns 18 m. A la banda meridional d’aquest castell hi ha un vall amb una profunditat notable.

El gruix del mur nord és de 120 cm, i actualment es conserva en una alçada de poc més de 5 m. A l’angle nord-est, aquesta paret és construïda amb carreus grossos, de 25 cm × 40 cm, units amb un bon morter. En canvi, tota la part central és feta amb un sistema segurament no gaire diferent de l’utilitzat per a fer les parets de tàpia. A cada 80 o 100 cm d’alçada hi ha un rengle horitzontal de forats, potser per a les bastides, i en cadascuna de les cares exteriors d’aquest mur hi ha pedres petites i còdols (de 5 cm × 10 cm), que formen un gruix d’uns 20 cm a banda i banda. Entremig hi ha uns 60 cm de fang rogenc. Mentre que la cara exterior era recoberta amb morter de fang rogenc, la cara interior sembla que només era allisada. Per les seves característiques, podem pensar que aquesta construcció era un castell o una casa forta potser anterior a l’any 1000. (JBM)

Bibliografia
  • Botet i Sisó, 1905.
  • Català, vol. III, 1971, pàgs. 233-234.