Resultats de la cerca

Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…

Estudià química i medicina a València i a Madrid, i en 1932-33 completà estudis de psiquiatria a Viena Posteriorment fou metge a l’Institut Psiquàtric de València 1934 En esclatar la Guerra Civil passà al bàndol franquista, per al qual collaborà en diverses publicacions i dirigí 1938 les edicions del Servicio Nacional de Propaganda Tot i la seva adhesió al règim franquista, fou un dels primers intellectuals que en reclamaren l’obertura, especialment des de la revista Escorial , que el 1940 fundà amb Luis Rosales i altres escriptors De 1942 a 1978 fou catedràtic d’Història de la Medicina de la…

El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La hija del mar…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

Diplomat en ciències empresarials als EUA, doctor en història a Barcelona i llicenciat en periodisme, fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans Professor a la Universitat de Barcelona, residí als EUA —on tingué molta relació amb grups intellectuals i religiosos de primer rengle—, Occitània i Veneçuela Especialitzat en catarisme i qüestions valdeses, féu aportacions substancials al coneixement d’aquests temes en obres com Pere el Catòlic i Simó de Montfort 1960, assagístic i crític, Alfons el Cast, el primer comte rei 1961 i Els heretges catalans 1963, síntesi historicoreligiosa, i…

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…

Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …

Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…