Resultats de la cerca

Els traumatismes medullars consisteixen en lesions de la medulla espinal causades per un moviment brusc de la columna vertebral o per l’impacte contra la medulla d’un fragment de columna vertebral desplaçat o d’un objecte penetrant En qualsevol accident de trànsit important, sobretot en els accidents de moto i les caigudes des d’una altura considerable, cal pensar sempre en la possibilitat d’un traumatisme medullar, encara que inicialment no es presentin trastorns que ho suggereixin La recollida dels accidentats que hom suposa…

Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent

Les seves manifestacions s’inicien a la infantesa, amb detenció del creixement, retard psicomotor, convulsions i macrocefàlia precoç i progressiva L’estudi anatomopatològic demostra greus destruccions de la substància blanca cerebral, més localitzades als lòbuls frontals i dipòsit de cossos hialins, eosinòfils, al còrtex cerebral, tronc cerebral i medulla Hom creu que aquests dipòsits, anomenats fibres de Rosenthal, són productes de degeneració de la glia

Definició La denominació malaltia de la neurona motora inclou els trastorns deguts a la degeneració progressiva de les cèllules nervioses que controlen la contracció dels músculs esquelètics, que es manifesten amb una debilitat i una atròfia musculars irreversibles Segons la localització de les neurones motores que en són afectades, hi pot haver diverses varietats d’aquesta malaltia Així, és anomenada atròfia muscular progressiva quan solament en són alterades les neurones de la prominència anterior de la…

Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els…

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central…

L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…

Les fibres que contenen aquests fascicles totes tenen una mateixa activitat fisiòdinamica sensitiva o motora Un cas especial en l’home és el de l' arrel espinal anterior o motora i de l' arrel espinal posterior o sensitiva , fascicles nerviosos originats en els corns anteriors o posteriors de la medulla espinal i que dins l’espai subaracnoïdal van independets fins que s’uneixen en el tronc radicular i donen lloc als nervis raquidis  

La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus

Les anomenades síndromes d’immunodeficiència primària o congènita es caracteritzen per una fallada en l’activitat d’algun dels components del sistema immunitari, i per això hi ha una gran susceptibilitat de patir tota mena d’infeccions Si bé aquest tipus de malalties són de pronòstic molt greu i, en absència de tractament, solen ésser mortals, avui hom compta amb prou recursos, com ara el trasplantament de medulla òssia, per guarir-les