Resultats de la cerca

Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació de Tarragona Collaborà al Diari de Barcelona  i fundà i dirigí El Tarraconense  1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano de Tamarit o…

Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883 Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884 Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic , òrgan de la Societat Arqueòlogica…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…

Competí pel Club Natació Barcelona, amb l’equip del qual establí el rècord català dels 4 × 1500 m 1981 Fou campió de Catalunya de 800 m 1973, 1975 i d’Espanya de 1500 m 1977 i 5000 m 1987 En pista coberta també es proclamà campió estatal dels 3000 m 1985, 1986 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa en pista coberta 1983-86 El 2012 gestionava una escola de promoció d’atletisme a Santa Coloma de Gramenet que porta el seu nom

Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para mí i el del…

Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX

Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors…

Situació Ruïnes d’aquest antic castell o casa forta, situades a la part alta de la població ECSA - JBolòs Castell situat a la part alta del poble de la Morera El poble resta sota els cingles de la serra del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF193706 Des de Cornudella de Montsant surt una carretera que porta fins a la Morera Podem arribar al castell pujant pels carrers del poble JBM Història La Morera de Montsant probablement fou un rafal sarraí o almenys n’hi hagué un dins del seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174…

En la junta de braços de Barcelona juny-juliol del 1713 fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades morí en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14

Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França El 1843 tornà a Maó Publicà Parténope amenazada Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo, en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra 1821 i deixà inèdites altres obres