Situació
Ruïnes d’aquest antic castell o casa forta, situades a la part alta de la població.
ECSA - J.Bolòs
Castell situat a la part alta del poble de la Morera. El poble resta sota els cingles de la serra del Montsant.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF193706.
Des de Cornudella de Montsant surt una carretera que porta fins a la Morera. Podem arribar al castell pujant pels carrers del poble. (JBM)
Història
La Morera de Montsant probablement fou un rafal sarraí o almenys n’hi hagué un dins del seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174 era una dominicatura de la reina Sança, esposa d’Alfons I. El lloc era un nucli que potser ja disposava d’una certa població abans del 1170, any que Albert de Castellvell, amb el consentiment d’Alfons I, el va donar a Arnau de Salforès perquè el poblés i l’edifiqués. Si és que no hi havia un castell anterior, cal pensar que es devia edificar a partir d’aquesta data, malgrat el silenci documental. El 1218 el lloc va passar a Santa Maria d’Escaladei per concessió de Jaume I. Des d’aleshores i fins a la fi del monestir el 1835, el castell restaria a mans de la cartoixa. De tota manera, per ara només s’ha trobat documentat a partir del segle XVII, que era utilitzat com a presó senyorial. En 1718 es va salvar de ser enderrocat i el trobem citat com “la casa de la Morera”. A mitjan segle XIX, segons Madoz, ja era arruïnat. (EGJ)
Castell
Castell o casa forta de planta rectangular. Els costats nord i sud són més curts i tenen una longitud a l’exterior de 9 m. Els altres costats tenen una llargada de 18,8 m. El gruix de la paret és de 90 cm. La paret més alta és situada a la cara nord, que arriba a tenir una alçada d’uns 5 m; al costat sud, en canvi, el mur només fa 2,5 m d’alt. Encara al començament del segle XX aquestes parets eren molt més altes que no pas ara; fa uns quants anys moltes de les pedres dels murs foren aprofitades per a fer els carrers del poble.
A la façana est, a 5,2 m de l’angle nord-est, hi ha la porta, amb una amplada de 180 cm. Aquesta porta, segurament arran d’un reaprofitament del castell com a habitatge, fou molt reduïda. Inicialment devia ésser acabada amb un arc de mig punt; ara només se n’han conservat els muntants. Abans d’ésser parcialment enderrocat, aquest edifici, segons el record de la gent, al nivell més alt hi havia diverses espitlleres i alguna finestra.
Les pedres dels murs no són gaire grosses (per exemple, 15 cm per 25 cm) i gairebé sense treballar, col·locades en filades no gaire ben arrenglerades i unides amb molt morter de calç. Els caires són fets amb carreus blancs ben escairats.
En principi podem considerar que aquesta força era la residència d’un senyor local. Es pot datar cap al segle XIII, ja en un moment tardà dins l’àmbit cronològic estudiat en aquesta obra. (JBM)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 139, pàgs. 199-200
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 452-453.