Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Xosé Aviñoa i Pérez
Música
Musicòleg català nascut a Galícia.
Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical…
música de Cambridge
Música
Música desenvolupada a Cambridge (Anglaterra), seu de la Cambridge University, nucli principal de la vida musical.
Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…
Francisco Asenjo Barbieri
Historiografia
Música
Compositor, director d’orquestra, musicòleg i historiador castellà.
Vida Estudià humanitats amb els trinitaris i, pressionat per la seva família, començà les carreres de medicina, enginyeria i arquitectura, que aviat abandonà per dedicar-se a la música Realitzà els primers estudis musicals al Teatro de la Cruz, que dirigí el seu avi matern, i els continuà al Conservatori de Madrid 1837 amb P Albéniz com a professor de piano, R Broca de clarinet, B Saldoni de cant i R Carnicer de composició Dugué una existència bohèmia i inestable i es dedicà a activitats diverses, com ara cantant d’una companyia d’òpera, clarinetista en una banda militar i en diferents…
,
Gian Francesco Malipiero
Música
Compositor i musicòleg italià.
Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi,…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…
música de Montblanc
Música
Música desenvolupada a Montblanc (Conca de Barberà).
Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època,…
musicologia
Música
Entesa com a ciència musical (Musikwissenschaft), és la disciplina acadèmica que s’ocupa d’investigar i reflexionar sobre el fenomen musical en tota la seva extensió i profunditat, en totes les seves manifestacions i derivacions.
Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…
Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals
Música
Entitat dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), pionera en l’estudi musicològic a l’Estat espanyol.
Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l…
,
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
música de Buenos Aires
Música
Música desenvolupada a Buenos Aires (Argentina).
Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero…