Resultats de la cerca

Es mostren 1106 resultats

Stig Dagerman

Literatura sueca
Novel·lista suec.
La seva obra és influïda per la generació perduda i, sobretot, per Kafka Cal destacar-ne Ormen ‘La serp’, 1945 i Bränt barn ‘El nen abrusat’, 1948
Gran enciclopèdia catalana

abús de professió

Dret penal
Perjudici provocat per un advocat o procurador al seu client quan descobreix els secrets que ha conegut en l’exercici de la seva professió.
També incorren en aquest abús els facultatius o funcionaris públics que cooperen en l’execució dels delictes de suposició de parts i substitució d’un nen per un altre
Gran enciclopèdia catalana

Cupido

Cupidos disparant les seves fletxes en l’obra El triomf de Galatea (1512), de Rafael, conservada a la Vil·la Farnesina, Roma

© PhotoDisc - Fototeca Storica Nazionale

Mitologia
Divinitat  romana de l’amor, que correspon al déu grec Eros.
La figura de Cupido ha estat sovint representada com un nadó, un jove àngel o un nen alat amb arc i fletxes i, de vegades, amb els ulls embenats
Gran enciclopèdia catalana

nasalització

Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal sec sék pèl pél, es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior net n&~eot nen n&~eon
Gran enciclopèdia catalana

Qiqihar

Ciutat
Ciutat de la Manxúria, al sheng de Heilongjiang, Xina, a la regió del Nord-est.
Edificada a la riba del Nen Jiang, el seu port fluvial en fa el centre comercial més important de la regió Fundada pels manxús com a fortalesa 1681, fou capital de província fins el 1947
Gran enciclopèdia catalana

Gabriel Metsu

Pintura
Pintor holandès adscrit a l’escola de Leiden.
Deixeble de Gerrit Dou, el seu art s’allunya del concepte sobri de l’inspirador de l’escola, Rembrandt, i conrea una manera més sentimental i menys profunda Destaca el seu Nen malalt Rijksmuseum, Amsterdam
Gran enciclopèdia catalana

timpà

Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris

© Corel Professional Photos

Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha timpans…
Gran enciclopèdia catalana

nativitat

La Nativitat: Maria al llit, amb Crist-nen als braços, Josep portant bolquers i, a la dreta, anunciació del naixement de Crist als pastors (miniatura del mestre Alexander, 1430)

Koninklijke Bibliotheek

Festa amb què és commemorat el naixement de Jesús ( Nadal ), el de la Mare de Déu i el de Joan Baptista.
Gran enciclopèdia catalana

dentadura

Esquelet facial d’un nen de cinc anys, amb la dentadura temporal i els rudiments de la dentadura permanent: 1, segona molar permanent; 2, primera molar permanent; 3, segona premolar permanent; 4, primer premolar permanent; 5, ullal permanent; 6, incisiva mitjana permanent; 7, incisiva externa permanent; 8, incisives temporals; 9, ullal temporal, 10 i 11, molars temporals

Anatomia animal
Conjunt de les dents.
Gran enciclopèdia catalana

clau

Clau de volta del presbiteri del convent de Sant Francesc de Cervera, amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
Gran enciclopèdia catalana