Resultats de la cerca

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a…

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura…

Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala Fou professor de retòrica del Colegio Imperial Escriví La petimetra 1762, que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español 1764 Escriví tragèdies Lucrecia 1763, Hermesinda 1770, única que fou representada, i Guzmán el Bueno 1764 Les Poesías , recollides pel seu fill Leandro i…

A nou anys interpretà el Concert per a violí de Mendelssohn Posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York 1960-67 i guanyà el Concurs Leventritt, ex aequo amb Pinchas Zukermann El 1968 debutà al costat de l’Orquestra Filharmònica de Londres i dos anys després ho feu amb la Simfònica de Londres, sota la direcció d’André Previn Successivament es presentà als festivals de Salzburg 1973, Viena 1981 i 1984 i Edimburg 1981 El seu repertori comprèn des de la música barroca fins a la neoclàssica, passant per les grans obres concertístiques romàntiques Ha format part de…

Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis,…

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973…

L’actual parròquia de Sant Salvador té arrels romàniques, ja que apareix documentada com a tal l’any 1160, que consta que es trobava a l’apèndix d’Olèrdola, en el terme del castell de les Gunyoles L’any 1185 ja s’havia separat de la parròquia de Sant Pere d’Avinyó És possible que aquesta església sigui una de les capelles sufragànies de Sant Miquel d’Olèrdola, que són relacionades en l’acta de consagració de l’any 992 La primitiva església romànica degué sofrir moltes modificacions al segle XVI Finalment el 1776 s’enderrocà completament el temple i s’edificà de nou amb l’aixecament d’una…

Estudià inicialment a Hèlsinki 1915-24 i més tard a París 1924-25, amb M Ravel, i a Viena 1928-29 Fou crític musical d'"Helsingin sanomat" 1932-59 i, a partir del 1959, membre de l’Acadèmia Finesa com a successor de Kilpinen La seva Karjalainen rapsodia 'Rapsòdia kareliana', 1927, basada en música popular finesa, obtingué un gran èxit El seu ús de material folklòric, però, és diferent del dels nacionalistes de la generació anterior En la seva obra, la música popular finesa es fusiona amb un llenguatge d’influència neoclàssica, proper al primer I Stravinsky Posseïdor d’un gran…

Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs Palma, Mallorca — 1809, deixeble de Francisco d’Herrera el Mozo Amplià estudis a Madrid, on residí, i esdevingué acadèmic de San Fernando el 1795, que passà a València i esdevingué acadèmic de Sant Carles Després s’establí de nou a Palma, on fou segon director de dibuix i primer d’escultura a la Societat Econòmica d’Amics del País Deixà obra neoclàssica —singularment busts i retrats— i imatgeria religiosa Fou molt elogiat per Jovellanos Escriví Catálogo de pinturas de mérito existentes en Mallorca con expresión de sus autores i Noticia…

Començà traduint Racine, Molière, Shakespeare i adaptant obres calderonianes, dins una concepció neoclàssica i afrancesada Aviat hi reaccionà en contra i s’inscriví en la tendència nacionalista Deu la seva fama a les peces curtes, costumistes, humorístiques i impregnades del naixent sentiment de '' lo castizo ', els sainetes De més de 470 peces, les més conegudes són La casa de tócame Roque , Las castañeras picadas , El fandango de candil i La pradera de San Isidro , la majoria de les quals d’ambient madrileny i d’un gran valor documental Per a la inauguració 1788 del Teatre de…