Resultats de la cerca

Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-oest-sud-est fa 50 cm d’…

El president Paul Biya es va enfrontar a una greu crisi a les dues regions anglòfones del país, el Nord-oest i el Sud-oest, que protestaven contra la seva “marginació” En un any preelectoral, i sense que Biya s’hagués manifestat sobre la seva candidatura a la reelecció, la revolta de les dues regions anglòfones va fer trontollar la convivència entre francòfons i anglòfons, el 20% de la població En un gest cap als dirigents locals, el president Biya va ordenar, el 30 d’agost, l’alliberament per decret dels principals caps de la revolta Paul Ayah Abine,…

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Situada al nord-oest del poble de Canet, a la riba dreta de la Tet, aquesta església, esmentada per primer cop l’any 982 “ecdesia S Michaelis de villa Forcas’ depenia del monestir de Sant Pere de Rodes Consta encara com a ermita al segle XVII “hermita de Sant Miquel de Canet”, 1688 Enderrocada al segle XIX, el seu emplaçament ha estat descobert recentment Era una església romànica de nau única, amb capçalera semicircular

Santuari marià situat al nord-oest de la vila de Mont-roig del Camp, en un esperó rocallós L’ermita, que fou un centre devocional comarcal, és documentada des del 1230 Fou refeta després del pas dels francesos, el 1811 La imatge original de la Mare de Déu fou destruïda el 1936 Sobre l’ermita, al cim del turó, hi ha una capella dedicada a sant Ramon, existent almenys des del segle XVI

Era l’església del vilatge d’Ocenyes, dependència des del segle IX del monestir de Sant Miquel de Cuixà Sols avui el lloc dit Ceny recorda l’existència d’aquest vilar i de la seva església, en un planell, a 1 381 m d’altura, que domina Celrà pel nord-oest La subjecció de Sant Esteve d’Ocenyes a Cuixà es comprova l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII adreçada a aquest monestir

Al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un petit coll entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, s’alça la petita església de Sant Miquel de Coma-de-roure, propera a un mas d’idèntic nom Es tracta d’una edificació tardana, del segle XVIII, que probablement en reemplaçà una d’anterior, romànica, esmentada des del segle XIII amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada

Creà les condicions necessàries per a l’expansió assíria el segle IX a C, iniciada ja pel seu pare Ashurdan II Derrotà el reconstituït Khanigalbat amb seu a Nísibis, Nairi i Urartu, al nord, Kummani i Kutmukhi, al nord-oest, i els akhlamu arameus del curs mitjà de l’Eufrates Vencé també Babilònia en la persona de dos dels seus reis, Shamashmudammiq i Nabu-shum-ukin, amb l’últim dels quals signà un tractat favorable a Assíria

Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica

Participà en diverses expedicions àrtiques i dirigí la que sortí a la recerca de John Ross el 1833 Explorà el nord-oest del Canadà fins el 1835, i féu estudis sobre les aurores boreals i les variacions de l’agulla imantada El 1836 descobrí el riu que porta el seu nom Publicà dos llibres sobre les seves exploracions Narrative of the Arctic Land Expedition to the Mouth of the Great Fish-River 1833-35 1836 i Narrative of an Expedition with HM ship ‘Terror’ 1836-37 1838