Resultats de la cerca

Reconstruïda després de la Primera Guerra Mundial, que fou quasi totalment destruïda, és un centre comercial agrícola cereals i un nucli industrial indústries alimentàries i metallúrgiques Conserva la catedral gòtica de Notre-Dame s XII-XIII, amb el claustre, la sala i la biblioteca capitular, tots del s XIII La Casa de la Ciutat s XV-XVI és goticorenaixentista El Musée Calvin és situat a la casa natal del reformador protestant

Fou començat per PhDelorme s XVI i acabat s XVII per Ade Cerceau, LLe Vau i ALe Nôtre Durant el Primer Imperi fou restaurat per ChPercier i PFFontaine, els quals construïren també l’arc del Carroussel El palau, incendiat el 1871, fou enderrocat el 1882 Només en resten el pavelló de Flora i el de Marsan, i a l’indret que ocupava hi ha els jardins de les Tulleries

Es declara un incendi a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat francesa de Nantes, que destrueix l’orgue del segle XV i algunes obres d’art L'incendi es produeix un any i tres mesos després del de Notre-Dame de París però els danys són molt menors El dia 26 un voluntari de la catedral confessa a la policia ser l’autor de l’incendi

És el centre d’una àrea productora de vi La ciutat, de forma circular, és envoltada d’antigues muralles Sobresurten, a més, l’hospital s XV, construït per Nicolas Rolin, canceller de Borgonya, el museu del qual conté el políptic del Judici universal de Rogier van der Weyden ~1445, i l’església de Notre-Dame s XII, una de les millors produccions de l’escola romànica de la Borgonya

Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans

A partir del número nou, Just Calveyrach en fou el director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de '' les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane ' Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera Tingué polèmiques, per això, amb L’Indépendant Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació

Ordenat de sacerdot el 1948 i considerat com el millor sexòleg cristià, cercà de reconciliar la moral catòlica amb els descobriments més incontestables de la psicologia moderna Denunciat a Roma, fou objecte de mesures severes inclusió de la seva tesi a l’Índex de llibres prohibits i interdicció de continuar exercint el seu ministeri als seminaris D’entre les seves nombroses obres, Une morale pour notre temps 1964 i Le célibat 1966 foren traduïdes al català

Fill de Nicodemus Tessin el Vell , viatjà per Itàlia i França, on es relacionà amb Gian Lorenzo Bernini i, sobretot, André Le Nôtre Nomenat arquitecte de la cort sueca al seu retorn, el 1682 passà a ésser-ho de la ciutat d’Estocolm Acabà el palau de Drottningholm, iniciat pel seu pare, i hi féu els jardins i els del palau d’Ubriksdal La seva obra més important fou la reconstrucció, des del 1697, del palau reial d’Estocolm

Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal , que procedia del cant pla Al segle XI aparegué l' organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris Els organa poden ésser a dues veus duplum , a tres triplum i a quatre quadruplum Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims els principals compositors d' organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat