Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
valina
Bioquímica
Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L(+).
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició
sinalbina
Alimentació
Substància cristal·lina que ocorre en les llavors de la mostassa blanca.
És un glucòsid que per l’acció de l’enzim mirosina, en presència d’aigua, es desdobla en isotiocianat de para-oxibencil, glucosa i bisulfat de sinapina
catequina
Química
Flavonoide que ocorre en les fustes i escorces dels diferents arbres.
Per extensió, es denominen catequines els diferents flavonoides estructuralment relacionats i que ocorren conjuntament a la natura La catequina s’empra en el tenyiment i, en medicina, com a astringent
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina presenta una…
α-tropolona
Química
Hidroxicetona cíclica l’estructura de la qual ocorre en diversos productes naturals.
És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 52°C Té una estructura plana, i presenta caràcter aromàtic i amfòter Experimenta reaccions de substitució amb reactius electròfils, i es transposa amb facilitat a àcid benzoic per escalfament amb àlcali
prolina

fototeca.cat
©
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que ocorre a la natura en la forma L
(-).
És un sòlid cristallí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222°C i presenta un poder rotatori molecular α 2 ° D = -80,9 És soluble en l’aigua i l’alcohol i insoluble en l’èter Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició
serina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial que ocorre a la natura en la forma L (-).
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica
àcid sòrbic
Química
Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre a la natura en les serves verdes.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 134°C i bull a 153°C/50 Torr Hom l’obté per trimerització de l’acetaldehid, seguida d’oxidació catalítica de l’aldehid resultant És emprat com a fungicida, com a conservador alimentari i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants
àcid glioxílic
Química
Oxoàcid que ocorre en les fulles verdes i en la bleda-rave.
Hom l’obté per escalfament de l’àcid dibromoacètic, amb aigua, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic Es condensa amb la urea i dóna allantoïna Per reducció dóna àcid glicòlic
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina