Resultats de la cerca
Es mostren 937 resultats
Campionat d’Europa d’Atletisme

La vintena edició del Campionat d’Europa d’Atletisme, l’any 2010, tingué lloc a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona
Comitè Organitzador Barcelona 2010
Atletisme
Competició internacional d’atletisme disputada cada quatre anys des del 1974.
Organitzada per primera vegada a Torí Itàlia l’any 1934, la vintena edició tingué lloc a Barcelona, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de l’any 2010 Hi participaren 1368 atletes de 50 països diferents –les xifres més altes assolides en una competició d’aquestes característiques–, que prengueren part en 47 proves, 24 de masculines i 23 de femenines Les proves de pista es disputaren a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les de marxa atlètica i la marató pels carrers de Barcelona S’acreditaren 2072 periodistes i es realitzà una cobertura televisiva d’un miler d’hores La federació espanyola…
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
bobsleigh

bobsleigh
© Corel - William P. McElligott
Esport
Esport olímpic d’hivern consistent a tripular un trineu articulat que llisca per una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada.
El giny —biplaça o de quatre places—, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/hora La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa uns 1 500-1 800 m de longitud, amb un desnivell de 8-15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i admet com a vàlides les sacsades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar la velocitat Les proves, compostes de quatre sèries, classifiquen…
Vila Olímpica
Economia
Construcció i obres públiques
Empresa creada el 1986 pertanyent a Barcelona Holding Olimpic, SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.
Participà amb el 40% a Nova Icària, SA NISA, encarregada de la construcció i comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica , i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona POBASA, responsable de la seva gestió i comercialització
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…
esquí adaptat

Manuel Buendía (esquerra), medallista olímpic d’esquí adaptat
Arxiu M. Buendía
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual que consisteix a lliscar sobre la neu.
Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…
paral·leles
Esport
Aparell gimnàstic emprat en competicions masculines, que forma part del programa olímpic, consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, de 3,50 m de longitud cadascuna i distants 42-48 cm, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
És emprat per a practicar exercicis de força, sosteniment i oscillació Les anomenades paralleles asimètriques són emprades solament en competicions femenines, formen part del programa olímpic i les dues barres, de 2,40 m de longitud, són collocades a altures diferents la superior a 2,30 m i la inferior a 1,50 m de terra
Lluís del Cerro Forn
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir olímpic.
Membre del Tir Esportiu de Barcelona, s’inicià en pistola i a partir del 1961 començà a competir en carrabina Fou campió d’Espanya en la disciplina de matx anglès 1966, 1967, 1969, 1970, 1972, 1974 i en carrabina en tres posicions 1963, 1969, 1972 També guanyà nombrosos campionats de Catalunya i de Barcelona Baté el rècord mundial en disciplina de matx anglès 1970 amb una marca de 599 sobre 600 Participà en la prova de carrabina en tres posicions en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i en la prova de 50 m estirat als de Munic 1972, Mont-real 1976 i Los Ángeles 1984 També fou present en els Jocs…
Daniel Castro Pérez

Daniel Castro Pérez
Club de Tir Esportiu de Barcelona
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir olímpic.
Format a l’escola de Tir Esportiu de Barcelona, fou campió d’Espanya juvenil 1997 i subcampió del món júnior en carrabina d’aire 1998 Fou campió d’Espanya absolut en carrabina 3 × 40 2005, 2007 i subcampió en posició estirat 2004 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa i en els Jocs Mediterranis També formà part de la selecció catalana
Joan Casamajó Patau
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir olímpic.
Ingressà a les files del Tir Esportiu de Barcelona l’any 1975 i guanyà la Copa del Rei 1980 en l’especialitat de carrabina, i fou segon 1979 i tercer 1981 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 en la prova de 50 m carrabina estirat Disputà diverses competicions internacionals com el Campionat del Món 1982
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina