Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
tortellatge
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs.
Es fa en boscs i en bardisses, a la muntanya mitjana Les branques són apreciades per a fer-ne bastons
regalèssia de muntanya
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, de soca llenyosa i dolcenca, de fulles compostes de tres folíols lanceolats o linears, de flors rosades o purpúries, oloroses, aplegades en glomèruls, i de fruits en llegum terminat en bec i amb una o dues llavors.
Creix en prats d’alta muntanya, als Pirineus i en altres serralades europees
pesca esportiva

En la pesca esportiva, la pesca de salmònids amb mosca es practica en zones d’aigües netes i oxigenades on hi ha truites
FEDERACIÓ CATALANA DE PESCA ESPORTIVA I CÀSTING
Esports aquàtics
Esport aqüàtic que consisteix en la captura de peixos en el seu medi natural mitjançant un engany, sigui natural o artificial.
L’esquer es colloca en un ham que va lligat amb fils a una canya, normalment proveïda de rodet per facilitar el llançament i la recollida del peix que quedi enganxat a l’ham després de mossegar l’esquer Tots aquests materials poden ser molt diferents, variats i específics, per a cadascuna de les modalitats a practicar La primera distinció que s’aplica per classificar les múltiples modalitats ateny a les aigües on es pesca, marítimes o continentals rius, llacs o embassaments Una altra diferenciació rau en l’emplaçament que ocupa el pescador, principalment distingint entre l’ús o no d’una…
Marçà

Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana,…
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
cargolí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.
Els llegums són grossos uns 15 cm, i les llavors, com mongetes globuloses i brunes És originària de la part tropical d’Amèrica del sud
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
taronger

Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius…