Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Ramon VI de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1174-77), fill d’Arnau MirI i Òria d’Entença.
Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de…
Eduard López de Ochoa i Portuondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba i a l’Àfrica General de la brigada de l’arma d’infanteria 1918, donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924 D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat 1925, i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de Catalunya i…
Ferran I de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1098-1112).
Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’església…
Antoni Carbonell
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.
Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el complement…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…
António de Oliveira Salazar
Història
Estadista portuguès.
Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona 1928, en un any…
José Carrillo de Albornoz y Montiel
Història
Militar
Militar i polític filipista, tercer comte de Montemar.
El 1697 havia participat en la defensa de Barcelona contra el setge francès El 1700 entrà a formar part de l’Acadèmia Desconfiada i es casà amb una filla del ciutadà honrat de Barcelona Francesc Antic Durant la guerra de Successió es destacà per la seva crueltat El febrer del 1714, en els anomenats fets de la Gleva , feu assassinar 120 civils que s’havien atrinxerat al santuari d’aquest lloc per a intentar aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que prèviament s’havia pactat la rendició amb els resistents austriacistes, Montemar ordenà degollar-los Aquest mateix any incendià…
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina