Resultats de la cerca

Doctorat en Medicina i Cirurgia 1974, fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona primer, a la facultat d’història 1972-88, i, després, a la de medicina 1988-97 Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de  Paleopatología del cráneo en Cataluña  1977,  La enfermedad en la prehistoria  1983,  Paleontología  1993-94,  El cráneo infantil de Orce  2002 i  Antropología física para arqueólogos  2004 El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia catalana Pàtera d’Honor

És molt important en l’anàlisi estratigràfica dels terrenys terciaris i quaternaris La part dels mamífers que millor es conserva, i que té més valor en el reconeixement faunístic, són les dents

Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas…

Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…

Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles…

Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví…

Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona Obtingué el doctorat de tercer cicle per la Universitat de Dijon França el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 És professora de paleontologia a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1972 Ha treballat principalment en la morfologia, l’estructura i la repartició en l’espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen Els treballs han estat…

Les restes, consistents en una setantena de fragments d'un esquelet, foren descobertes l’any 2011 al jaciment de  Can Mata  els Hostalets de Pierola, Anoia La presentació dels resultats de les reconstruccions i de les anàlisis tingué lloc l’octubre del 2015, a càrrec d’un equip d’investigadors de l' Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’  ICP, i foren publicats en la revista Science L’exemplar reconstruït és una femella d’uns 4 o 5 kg de pes, de règim frugívor i hàbits arborícoles que visqué fa uns 11,5 milions d’anys Aquesta localització cronològica la situa en un…

Una part d’aquesta ciència, la biostratinomia , s’ocupa dels processos posteriors a la mort dels organismes i anteriors a l’enterrament i, una altra, la fossildiagènesi , estudia els efectes de la diagènesi sobre els organismes enterrats, que els converteix en fòssils

L’ordenament pot ésser de tipus granulomètric, creixent o decreixent d’acord amb la gruixària creixent o decreixent dels estrats d’acord amb l’ordre natural de precipitació de les sals per evaporació de les aigües marines d’acord amb les estructures sedimentàries i la dinàmica del fluid que les ha originades d’acord amb una paleontologia lligada a una ecologia canviant, etc Seqüència és un terme general, emparentat amb la idea de cicles, ciclotemes i ritmes sedimentaris, encara que hi ha alguns matisos entre aquests conceptes Lombard creà un mètode analític de les successions…