Resultats de la cerca

Un detall del foli 1v, amb una caplletra"P”, decorada amb elements vegetals i un parell de nusos La lletra ha estat dibuixada en negre i vermell Museu Episcopal de Vic El Ms 40 de Vic, en pergamí, és constituït per 95 folis 22×16 cm La seva escriptura tinta i vermell dona lloc a una sèrie d’inicials de factura molt simple, dibuixades amb el color ja esmentat i negre Datat per Josep Gudiol * dels segles XI-XII, procedeix de la catedral vigatana, inclou els escrits de Fulgenci segle VI i la controvèrsia de sant Atanasi amb els heresiarques En el foli 1v podem destacar una “P” treballada de…

La capella de Sant Hilari es troba situada al nord del terme municipal de Cardedeu, a l’era de la casa Ros de Sant Hilari De fet, no es tenen notícies concretes de l’existència d’aquesta capella en temps molt antics, però es conserva un pergamí del mas Lledó en què el 1158 Ramon Joan ven a Joan Aialbert i Bassa una propietat ubicada al camp del Molnar, que confronta a migdia amb l’alou de Sant Hilari, a la parròquia de Santa Maria de Cartitulo Cal pensar, doncs, que existia en aquesta època una capella sota l’advocació de Sant Hilari No s’ha trobat cap més document que faci referència a…

És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 fulls 38 × 29 cm, amb foliació antiga en xifres romanes i foliat darrerament a llapis amb xifres aràbigues L’enquadernació no és original en fer-la es tallaren els fulls escapçant-ne la foliació d’alguns, i s’hi afegiren dues guardes de pergamí i un plec de tres folis de paper a-c on hi ha un índex Tal com consta en el vers del foli I, el feu compilar Gilabert de Mont-ral, canonge oblat de la catedral de Vic 1202, ardiaca de la Seu d’Urgell 1220, ardiaca de Vic 1240 i mort el 1248, qui en sufragà les despeses amb la voluntat de…

La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…

Desenvolupament enciclopèdic Durant la resta del s XVI, el s XVII i àdhuc els primers anys del s XVIII, s’incrementà amb nous documents És un volum de 498 folis, més alguns fulls solts, de 40,5 × 27,8 cm conté 550 documents i referències Abraça des de l’època de Jaume I fins a la de l’arxiduc Carles –Carles III, per als menorquins– La seva importància cabdal rau en el fet que era el llibre de privilegis de la Universitat General de Menorca Transcriu tots els privilegis atorgats a Menorca pels monarques del Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica, i també els que foren…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar mitjançant un…

Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu interior…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 110 Homiliae Evangeliorum Foli 1 amb una caplletra “C”, decorada amb motius curvilinis, els quals recorden força llunyanament els motius típics vegetals Arxiu Mas Beer * situa en els darrers anys del segle XII aquest còdex compost per 315 folis en pergamí 26,30 × 17,80 cm, que conté una recopilació d’homilies sobre els evangelis La seva modesta decoració consisteix en una porció de petites capitals 2 × 2 cm, aproximadament de tipus calligràfic, dibuixades directament en tinta blava i vermella, els traços de les quals es perllonguen en motius curvilinis de…