Resultats de la cerca

Amb les seves nou novelles de realisme poètic aconseguí de mostrar els aspectes trists i còmics de l’estructura classista anglesa De títol esquemàtic totes elles, la més famosa és Loving 1945, i entre les restants cal esmentar Blindness 1926, Party Going 1939, Nothing 1950 També és autor d’una autobiografia, Pack My Bag 1940

Mestre en teologia a València 1501, es doctorà a París Vinculat al convent de l’orde de Barcelona, a partir del 1520 era a Tortosa, on fundà un estudi general 1530 i un collegi per als moriscs, el Reial Collegi de Sant Jaume i Sant Maties 1544 i fomentà la impressió de llibres Representant vigorós de l’esperit tradicional, s’oposà a la reforma de l’orde Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València 1511 Publicà diversos tractats teològics 1511-22, un d’ells contra Lefèvre d’Étaples Apologeticus pro unica Magdalena , 1521 deixà inèdit un opuscle De viris…

Realista amb tendència a l’anàlisi psicològica dels personatges, s’interessà per l’idealisme alemany S'inspirà en el folklore del seu país, que reflecteix d’una manera estilitzada, modernista Els idillis 1908 són un recull poètic del folklore búlgar És autor de drames, com Zidari ‘Els constructors’, 1902 i Zmejova svatba ‘Noces de serps’, 1910

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905,  La presonera 1900,  Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic  Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena Escriví també una Homilia sobre lo psalm ‘De profundis’ 1490, en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant

Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània

Malgrat l’èxit del seu debut poètic Neue Gedichte ‘Nous poemes’, 1907, es dedicà sobretot a la novella neoromàntica, i més tard a l’estudi de fets i de personatges històrics Aus der Triumphgasse ‘Des del carrer del triomf’, 1901, Vita somnium breve 1902, Der grosse Krieg in Deutschland ‘La gran guerra a Alemanya’, 1912-14 i Weisse Nächte ‘Nits blanques’, 1943

Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983