Resultats de la cerca
Es mostren 3076 resultats
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Partit creat el 23 de juliol de 1936, per la integració de quatre organitzacions polítiques d’àmbit català: Federació Catalana del PSOE, Partit Comunista de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya [USC] i Partit Català Proletari.
Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…
Climent XIV
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Vincenzo Antonio Ganganelli en ésser elegit papa (1769-74).
Publicà un breu abolint la Companyia de Jesús 1773, allegant polèmiques amb altres ordes i amb la jerarquia, intromissions polítiques, maniobres comercials, tolerància dels usos pagans a les missions i ensenyament moral relaxat Els motius reals foren, però, les pressions polítiques de França, Espanya i Portugal
Elinor Ostrom

Elinor Ostrom
© Indiana University
Economia
Política
Politòloga nord-americana, de nom de soltera Elinor Claire Awan.
Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la…
Maria Rosa Virós i Galtier

Maria Rosa Virós i Galtier
© UPF/Frederic Camallonga
Política
Advocada, politòloga i docent universitària.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la…
Banc Europeu d’Inversions
Economia
Institució de dret públic autònom, creada el 1958, d’acord amb el Tractat de Roma (Unió Europea).
Té per objectiu finançar les polítiques de desenvolupament, cohesió i integració europees Incideix, entre d’altres, sobre les regions menys afavorides, la millora de les infraestructures, la protecció del medi ambient i la qualitat de vida, el foment de la indústria i el suport a la petita i mitjana empresa Fora de la UE, finança les polítiques de cooperació i desenvolupament de la Comissió Europea a un centenar de països Des del 1999 depèn del Banc Central Europeu
associacionisme
Tendència a pertànyer a associacions, a formar part de grups amb afinitats culturals, esportives, polítiques, etc.
llei fonamental
Política
Dret constitucional
Llei que defineix i regula l’activitat, l’organització i les institucions polítiques d’un estat.
En alguns ordenaments jurídics estatals pren la denominació de constitució
provincialisme
Política
Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.
Propi del federalisme i de l' anarquisme , també els regionalistes i nacionalistes l’han considerat un primer pas històric amb vista a l’afirmació de la pròpia autonomia
agrarisme
Política
Denominació aplicada a diverses tendències polítiques que tenen en comú un interès central pels problemes agraris.
Bé que en alguns casos especialment a Mèxic i entorn de la figura d’Emiliano Zapata l’han seguida aquells moviments que propugnen una profunda reforma agrària, la major part dels partits europeus que s’han ajuntat a la denominació d’agraris acostumen d’ésser representants dels interessos dels grans i mitjans propietaris d’orientació conservadora, com en el cas de l’anomenat grup agrari durant la Segona República Espanyola, dirigit per Martínez de Velasco i integrat més o menys formalment en l’esfera d’acció de la CEDA
política demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de mesures dirigides a modificar l’evolució previsible d’alguna variable demogràfica.
Requereixen incidir sobre els comportaments individuals pel que fa a la procreació, la mortalitat i la mobilitat geogràfica Normalment s’associen amb polítiques de desenvolupament més generals, com és el cas de les campanyes de planificació familiar A més d’incidir en variables quantitatives, com fan el natalisme o el maltusianisme, les polítiques demogràfiques poden també dirigir-se a variables qualitatives, com la composició de la immigració segons el país d’origen o la millora dels recursos humans existents mitjançant el sistema educatiu o sanitari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina