Resultats de la cerca

Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de Fontanella…

Vida i obra Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca a 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres obres de teologia i de filosofia aristotèlica, publicà In Aristotelis philosophiam acroamaticam Barcelona 1569, en què intentà de conciliar…

Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní, fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General Gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana Participà en la promoció i difusió de l’obra d’A Marc pe, amb versos llatins als preliminars de l’edició del 1560 Calça, que aspirava a ser…

A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre austríacs i russos…

El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició Sebastià Garcés…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Vida i obra Arribat a Barcelona al final del s XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija En l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català 1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra en dugué a terme una nova edició, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del De accentu latino 1514 i de diverses de les Introductiones latinae 1508, 1511, 1523, 1526, etc d’ell són…

Fill de Francisco Jover, destacat jurista i amant de la literatura, i d’Inés Pierron, d’origen francès i de sòlida formació intellectual Format en un entorn familiar culte, amant dels clàssics i dotat d’habilitat per a compondre versos, es refugià en el món de les lletres Soci del Liceo Artístico y Literario de Múrcia 1838 i del d’Alacant 1841, veié publicat el seu primer volum de poesies, prologat per Antoni Aparisi i Guijarro Es traslladà a Madrid, on exercí de redactor en El Heraldo , diari polític de l’època, i mantingué una activa relació amb literats i artistes com Juan Nicasio Gallego…

Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès Controlà el consell de guerra els primers mesos del 1641 Esdevingué l’home de confiança de D…