Resultats de la cerca

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País d’aquesta ciutat D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en una Gramàtica castellana-catalana 1929 en què es queixa del menyspreu amb què era tractada la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre…

És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural Parteix de les activitats diàries de l’infant rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes l’ordre és molt important el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar els infants practiquen la rítmica, la…

Nascut en el si d’una família rica i culta, especialment amant de la literatura, la música i la pintura, rebé una formació musical hindú clàssica, però, com a compositor, es rebellà contra les seves regles Del 1877 al 1888 estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra Fou un autor prolífic i en la seva obra feu una lectura molt personal dels gèneres literaris indis tradicionals Participà també en la vida política del seu país i es preocupà especialment pels més desafavorits Les seves cançons i els seus poemes i cançons patriòtiques han passat a formar part de l’…

Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que…

Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les…

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història…

Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals, adquirí nou…

Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A Webern a Viena i amb A Schönberg a Berlín 1930-33 També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M Ravel 1934-38 Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània 1947 Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels…