Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Martí Sunyer
Música
Violinista i cantor català.
A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí
Skater
Hoquei sobre patins
Patinatge
Marca de productes d’hoquei sobre patins i patinatge artístic.
Fabricats per l’empresa Skater SA, ubicada a Sant Fost de Campsentelles i fundada el 1972 per Alfons Solà i Salvador Creixell, en molt poc temps assoliren un prestigi mundial L’empresa començà fabricant patins amb plantilles de plàstic, molt lleugers, i després amplià la seva línia a les proteccions i altres tipus de material d’hoquei sobre patins i patinatge artístic
Broadwood & Sons
Música
Fàbrica de clavecins i pianos anglesa.
Fou fundada a Londres cap al 1728 pel suís Burkhard Tschudi 1702-1773 El 1770, Tschudi s’associà al seu gendre, John Broadwood 1732-1812, un ebenista escocès que arribà a dirigir l’empresa Des dels clavecins primerencs fabricats per Tschudi, la firma Broadwood & Sons ha estat amatent a les millores tècniques dels instruments de tecla i ha aconseguit un gran prestigi
Gaspar del Águila
Escultura
Escultor castellà.
Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor.
Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat
Bernardo Ward
Economia
Economista d’origen irlandès.
Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats
Rafael Rodríguez Méndez
Metge.
Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917
Théâtre National Populaire
Teatre
Teatre estatal fundat a París el 1920, el primer director del qual (fins el 1933) fou l’actor Gremier.
Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger
piràmide de Maslow
Psicologia
Teoria psicològica formulada per Abraham Maslow que afirma que les necessitats humanes s’ordenen jeràrquicament i que fins que no s’ha satisfet una necessitat d’ordre inferior no se’n manifesta una d’ordre superior.
Les necessitats s’ordenen en cinc nivells jeràrquics necessitats fisiològiques aire, aigua, aliment, sexe, etc, necessitats de seguretat protecció, estabilitat, ordre, etc, necessitats de pertinença afecte, amistat, integració social, etc, necessitats d’estima prestigi, reconeixement, èxit, etc i necessitats d’autorealització La teoria aparegué formulada en l’article “A Theory of Human Motivation”, publicat l’any 1943 a la revista Psychological Review
venecià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup vènet.
Les vocals finals -e , -o emmudeixen darrere n vien , ‘ve’, i darrere l , r en certes condicions andar ‘anar’, dir 'dir’ El diftong uo passa a io , i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a sénare ‘cendra’ Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina