Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Nicolas Claude Fabri de Peiresc
Astronomia
Història
Astrònom i arqueòleg provençal.
Fou el primer a confeccionar un mapa de la Lluna i a observar el planeta Mercuri a ple dia Estudià també la circulació de la sang al cos i contribuí a establir un catàleg de plantes exòtiques a França
Jòrgi Reboul
Literatura
Poeta occità.
Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi 1932, Terraire nòu 1937, Chausida 1965 i Quatre cantadissas 1971, amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen , organització que promou l’occitanisme a Marsella
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
Bartolomeo Zorzi
Literatura
Poeta venecià en llengua provençal.
La seva activitat artística se situa entre els anys 1260 i 1290 Morí com a castellà a la fortalesa de Coron, a Grècia Del seu brevíssim cançoner són remarcables les rimes de caire polític, mentre que les cançons d’amor són una freda imitació de les provençals
André Campra
Música
Compositor provençal d’origen italià.
Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau
Guillem de Cabestany
Literatura catalana
Música
Trobador català en llengua provençal.
Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda Llegenda del cor menjat , que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al segle XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i per Stendhal a…
, ,
Jean-Joseph-Bonaventure Laurens
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, escriptor i músic provençal.
Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella
Laura
Història
Literatura
Dona provençal estimada de Petrarca.
Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade
Eugène Melchior Vogüé
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Vescomte de Vogüé, fou diplomàtic a Peterburg, i escriví Le roman russe 1886, obra que féu conèixer els escriptors russos del s XIX a França i que significà l’inici d’un moviment que reaccionà contra el naturalisme Conreà també la novella i l’assaig
Honoré d’Urfé
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina