Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Alberri
Historiografia catalana
Revista anual fundada el 1987 a Cocentaina (comarca del Comtat) pel Centre d’Estudis Contestans (CEC) amb l’objectiu de difondre els diversos treballs d’aquesta comarca davant la manca d’una divulgació adequada.
Fou anomenada Alberri , una partida rural de Cocentaina, per l’abundant toponímia àrab de la comarca i “com un clar homenatge als musulmans, fundadors de Cocentaina” La major part dels articles que s’hi publiquen se circumscriuen al marc geogràfic del Comtat, ja que és l’àmbit d’estudi del CEC, tot i que excepcionalment se n’ha editat algun d’altres comarques veïnes, bé per haver estat elaborat per algun autor local, bé perquè el CEC ha collaborat en la investigació objecte de l’estudi El primer número veié la llum al novembre del 1988, amb tres articles sobre tres jaciments…
Al-Gezira
Historiografia catalana
Revista d’estudis històrics de la Ribera Alta del Xúquer, en català i en castellà indistintament, patrocinada per l’Ajuntament d’Alzira i fundada l’any 1984 gràcies a l’impuls d’Aurelià Lairón, arxiver municipal de l’esmentat Ajuntament.
Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…
literatura croata
Literatura produïda a Croàcia.
Els anys seixanta, els escriptors joves que trencaren amb el realisme socialista i s’obriren a noves experiències trobaren un ressò de les seves inquietuds en una nova revista, Krugovi ‘Cercles’ Entorn d’aquesta publicació s’agruparen poetes com Slavko Mihalić 1928, fita de l’actual poesia croata, Antun Šoljan 1932, Ivan Slamnig 1930, Milivoj Slaviček 1929, Vesna Krmpotić 1932 i Nikola Milićević 1922 En línies generals, tots consideren la literatura com un mitjà per a escapar-se de la ideologització total i en les seves obres palesen un to pessimista i la concepció de l’home com un ésser…
Fundació Bosch i Cardellach
Entitat creada el 1945 a Sabadell per un grup d’investigadors locals.
Té els seus precedents en la Institució Bosch i Cardellach, creada el 1942 per un grup de prohoms sabadellencs amb Ramon Arquer i Costajussà, Miquel Crusafont i Pairó , Joan Montllor i Pujal i Joan Farell i Domingo al capdavant L’entitat adoptà el nom del que fou metge, arxiver municipal i historiador local Antoni Bosch i Cardellach 1758-1829 Els seus òrgans de govern són el Patronat, la Junta Directiva, el Plenari i el Consell de Numeraris El Patronat està presidit per l’alcalde de Sabadell i format pel Banc de Sabadell, Unnim Caixa Sabadell, Gremi de Fabricants de Sabadell, Cambra de Comerç…
Els Nostres Clàssics
Col·lecció iniciada el 1924, a Barcelona, per l’editorial Barcino, sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s. XVI.
Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…
Tabac i altres malalties
Constantment es publiquen estudis que demostren, sota criteris absolutament científics, que l’hàbit de fumar ocasiona nombrosos trastorns i afavoreix el desenvolupament de diverses malalties Algunes d’aquestes malalties no són tan freqüents o tan greus com les que hem esmentat abans, però en conjunt alteren notablement la qualitat de vida del fumador Quant als ulls, l’excés de tabac pot arribar a produir conjuntivitis i fins i tot ambliopia tabàquica , trastorn característic dels grans fumadors, que dóna lloc a un dèficit visual progressiu A més, el tabac potencia el…
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres 1510, membre…
foguera
Folklore
Munt de matèries combustibles que hom crema per celebrar una festa popular.
El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…
editorial
Article periodístic, generalment sense signatura, sobre un tema d’actualitat —ideològic, polític, simplement polèmic, etc.— que els periòdics publiquen en lloc preferent i que exposa el punt de vista de la direcció.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina