Resultats de la cerca

Hom parla de minvell de caixa o de dilatació quan entre el parament vertical i la solera hi ha una obertura contínua que permet la ventilació de la cambra d’aire inferior

Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…

En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Cal notar els contraforts que reforcen el mur de migjorn de l’edifici L Prat Es localitza al costat de tramuntana del municipi de Llanera, a frec del territori de Llobera Prop d’ell, i a ponent, hi ha el barranc del Soler Mapa 329M781 Situació 31TCG728386 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 11, a mà esquerra, hi ha un trencall que porta, recorreguts 3,700 km, a la masia del Solerdemunt, on es guarden les claus per tal de visitar l’interior A 1 km de la masia, al mig d’un bosc, es localitza l’…

Situació Vista del conjunt exterior de l’església, mig perduda entre les construccions de la casa i amb un extens panorama que l’envolta L Prat A l’extrem del terme municipal de Guixers, vorejant ja el Berguedà, cap al cantó sud-oriental de Montcalb, Santa Magdalena, situada al final delturó, flanquejat pels torrents de Fontanella a ponent i Vallsadolla a llevant, gaudeix de la panoràmica que li ofereix Bastets i Busa, Port de Comte, Puig-aguilar i la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG920669 A uns 11,500 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, surt una pista a mà esquerra, la…

Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça Els Llobera, senyors del veí…

En el bastiment, el travesser inferior fa d’escopidor, mentre que en el batent sigui porta o finestra és una peça afegida Per a complir la seva missió l’escopidor té per sobre un pla inclinat cap a l’exterior, i per sota, una canaleta que fa caure les gotes que s’escorren per l’escopidor i priva que, per capillaritat, puguin penetrar cap a dintre