Les trapeliàcies
A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia. En la fotografia veiem T. involuta, de tal·lus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tal·lus granulós, T. coaretata. Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat.
Javier Etayo.
Són líquens de tal·lus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí (mai carbonaci) o marge tal·lí. Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement que al centre. Les paràfisis són filamentoses, sovint ramificades, i les ascòpores, unicel·lulars, són força grosses.
El gènere Trapelia comprèn espècies pioneres, caracteritzades per les paràfisis poc anastomitzades i no gaire coherents. T. coaretata és freqüent (per bé que, a vegades, de mal veure) sobre pedres silícies, i sovint envaeix el sòl immediat. El tal·lus és blanc o grisós, continu o més o menys verrucós, K−, i les espores són grosses (14-28 × 7-13 μm). Ha estat detectada des de Collserola i el Maresme fins a l’Albera, si bé deu ésser més freqüent. T. involuta és semblant, però amb el tal·lus més robust, que arriba a formar esquàmules (0,2-2,5 mm) menys adherents al substrat, lobulades al marge, grisoses o brunenques; és més rara, i s’ha observat sobre roques silícies, al Maresme. Més típicament terrícola, de sòls no calcaris, és T. wallrothii, que forma esquàmules convexes (0,6-2 mm), C+ carmí, blanquinoses o grises, amb apotecis (0,5-3 mm) de brunencs a negrosos, sovint absents, amb espores més petites (8-10 × 4-5 μm), coneguda al coll Formic i al cap de Creus.
Les Trapeliopsis tenen les paràfisis molt ramificades i anastomitzades, força coherents. Esmentarem T. flexuosa, de tal·lus cendrós o gris verdós, format per arèoles (0,3-1 mm) sovint lobulades i amb un sorali verdós, fortament granulós cadascuna. Els apotecis, de color rajola o negrós, tenen espores petites (6-9 × 3-5 μm). Viu epifítica, sobre alzines i pi roig.
Les agiriàcies
Aquesta família comprèn líquens de tal·lus crustaci, a vegades poc diferenciat, amb apotecis sèssils, arrodonits o, més freqüentment, allargats, sense marge. Les espores són unicel·lulars i incolores. Viuen sobre fusta i escorça de coníferes, més o menys descompostes. El gènere Xylographa és l’únic de la família que es presenta liquenitzat i només es diferencia d’Agyrium per la presència d’algues clorococcals al tal·lus. Sobre fusta de pi roig (Pinus sylvestris) hom ha trobat, al Moixeró, X. vitiligo, de tal·lus sorediat, i també X. abietina, sense soralis i amb apotecis lirel·lins (allargats) d’1 a 2 mm de longitud. Alguns autors recents prefereixen incloure aquest gènere entre les bacidiàcies.