Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
glossopeda
Veterinària
Malaltia epizoòtica dels ramats que es manifesta per la formació d’aftes a la boca i entre les ungles.
Bé que produeixi poca mortaldat, deixa seqüeles en forma d’abscessos, agalàxia i asma L’home se'n pot contaminar per absorció d’aliments derivats d’animals malalts o bé per contacte
nomadisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.
És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió…
mufló

Mufló mascle (banyes grosses) i mufló femella (sense banyes)
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis…
Club d’Equitació Esportiva Cardedeu

Equip del Club d’Equitació Esportiva Cardedeu guanyador del Campionat d’Europa de basquetbol a cavall el 2011
Club d’Equitació Esportiva Cardedeu
Hípica
Club d’hípica de Cardedeu.
Fundat al principi de la dècada de 1990 i conegut també com Can Tramp, practica la doma clàssica, el salt d’obstacles i el basquetbol a cavall En aquesta darrera modalitat es proclamà campió d’Europa 2011 Organitzà diverses proves puntuables per al Campionat de Catalunya de ponis, doma clàssica, salt d’obstacles i concurs complet També acollí algunes proves del Campionat d’Espanya de basquetbol a cavall, tant de clubs com de seleccions, la Lliga Catalana d’aquesta modalitat, la Lliga Catalana Equithlon i el Campionat Western de maneig de ramats de cavalls Disposa d’una escola que…
Recinte fortificat de Pujalt (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de…
Castell de Racots (Verdú)
Art romànic
L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de 140 sous Durant…
les Landes
Regió de la costa atlàntica d’Aquitània, Occitània, estesa des de l’estuari de la Garona (N) fins al riu Ador (S).
Forma una ampla plana d’uns 14 000 km 2 , travessada al NW per valls encaixades, excavades pel riu Leyre i pels tributaris de l’Ador Un pendent molt dèbil dificulta el drenatge, obstaculitzat, d’altra banda, per l’existència a molts indrets d’una capa impermeable i poc profunda, l' aliós , la qual cosa contribuí a convertir la regió en una ampla àrea d’aiguamolls, apta només per al pasturatge de grans ramats d’ovelles transhumants La dessecació i posterior plantació de pins durant el s XIX canvià l’aspecte i l’economia de la regió, i implantà l’explotació forestal i la…
dingo

Dingo
Glen Fergus (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids, d’aspecte intermedi entre el gos i el llop.
El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és…
Testes coronades
Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el Subpirineu ripollès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina