Resultats de la cerca

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…

Fill de pares alemanys, estudià als conservatoris de Bilbao i Madrid, ciutat aquesta darrera on, entre el 1950 i el 1953, dirigí diverses sarsueles Després del parèntesi del servei militar, durant el qual fou director de banda, estudià a la Hochschule fur Musik de Múnic amb J Eichorn, GE Lessing i K Gernzmer De retorn a l’Estat espanyol, fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Bilbao 1958-62 i de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1962-78, de la qual fou director emèrit des del 1998 Actuà per Europa i Amèrica com a director invitat d’orquestres com és ara la Simfònica de Viena i la…

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior Amplià estudis a França i a la Gran Bretanya El 1985 abandonà la seva dedicació a la flauta com a membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i de l’aleshores anomenada Orquestra Ciutat de Barcelona L’any següent, i fins el 1987, fou director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Florida, i posteriorment fou titular, durant deu anys, de l’Orquestra de la Universitat de Portland Fou director titular de l’Oregon Sinfonietta 1990-93…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…

Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos…

De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al  Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…

Vida Estudià música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat a la qual es traslladà el 1921 Fou deixeble, entre altres, d’Enric Morera i Jaume Pahissa La seva activitat se centrà en la composició simfònica i conreà el concert, l’òpera, el ballet i la sardana Algunes de les seves obres més importants són la collecció 5 canciones negras 1946, el Cuarteto indiano 1952, i l’òpera Babel 46 1967 Fou també crític musical d’"El Matí", "Destino" setmanari que, a més, dirigí entre el 1969 i el 1975, i "La Vanguardia" Debutà en el cinema el 1955 amb Nunca es demasiado tarde , de Juli Coll,…