Resultats de la cerca
Es mostren 839 resultats
tribu de Borel
Matemàtiques
En un espai topològic E, tribu generada pels oberts de E.
A la recta real ℝ, tribu generada per tots els intervals oberts de ℝ
espai d’Euclides
Matemàtiques
Espai vectorial de dimensió finita n en el qual hi ha definida una distància donada per la fórmula (x1,...,xn) i (y1,...,yn) essent les coordenades dels punts x i y.
Els espais euclidians clàssics són els ℝ n la recta, el pla, l’espai, etc
teorema de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Teorema segons el qual en un espai normat de dimensió finita E, els tancats fitats són les parts compactes de E.
Així, a la recta real ℝ, els compactes són les unions finites d’intervals tancats
pla geomètric
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Superfície plana de referència que hom imagina paral·lela al pla horitzontal i que correspon al sòl o paviment on són o es posen els peus de la figura o figures que hom vol representar o que són representades i el qui ha de mirar-les.
De la seva intersecció amb el pla vertical resulta la línia de terra o recta fonamental
isocost
Economia
Lloc geomètric de totes les combinacions de factors de producció que comporten un mateix cost per a l’empresa.
En són representació gràfica les anomenades línies d’isocost , que tenen la forma de recta amb pendent negatiu
plana
Transports
Tecnologia
Eina que consisteix en una fulla plana amb tall en una de les seves arestes, proveïda de dos agafadors de fusta, l’un a cada extrem de l’altra aresta de la fulla, emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc, per a obrar la fusta.
L’aresta de tall pot ésset recta o corba, segons que sigui per a treballar superfícies planes o corbes
línia de marcació
Transports
Formació naval simple, constituïda per unitats que naveguen mantenint totes el vaixell guia a la mateixa marcació.
Les unitats ocupen punts d’una recta que forma un angle el de la marcació que sigui amb la proa
colors complementaris
Física
Colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat el blanc.
Són complementaris dos punts del diagrama de cromatisme que són als extrems oposats d’una recta que passi pel punt acromàtic
línia de falla
Geologia
Línia d’intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica.
Sol ésser recta, llevat del cas que el pla de falla sigui poc inclinat i la superfície topogràfica sigui alta i irregular
punt impropi
Matemàtiques
Classe d’equivalència formada per totes les rectes que són paral·leles entre elles.
En el pla projectiu, els punts impropis són considerats exactament igual que els altres El conjunt de punts impropis és anomenat recta impròpia