Resultats de la cerca

Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809 , redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia « para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan singular…

Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines…

Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una mena de…

Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força…

Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J Virués La Geneuphonia Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de CF Samuel Hahnemann Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu…

Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València i de filosofia a la Universitat Després regí fins a la mort la llibreria fundada pel seu pare, M Fuster i Membrado Durant la guerra del Francès fou voluntari a les forces locals de defensa i, sense ésser afrancesat, fou batlle de barri 1813 L’establiment de Fuster fou centre de reunió del nucli illustrat valencià de Pérez i Baier, JA Maians, FX Borrull, J Villanueva, etc, alguns dels quals l’ajudaren a la collecció de dades per a redactar la seva Biblioteca valenciana 1827-30, les fonts més importants de la qual, a banda…

Sollicità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix 1809 Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí 1810, on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i…

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació de Paganini…

Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-la a sant Joan baptista En…