Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Miquel Pardas i Roure
Música
Contrapassaire català.
Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…
L’orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant
Literatura
Novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884
Maximiano García Venero
Historiografia
Periodisme
Historiador i periodista.
Treballà de tipògraf i fou membre de la CNT Després, a Santander, estudià nàutica, que abandonà, i es dedicà al periodisme El 1934 s’afilià a la Falange Española, de la qual arribà a ésser el director de premsa, i es destacà per la seva actuació el 1936 entre els sindicalistes barcelonins de la CNT A partir del 1943 publicà nombroses obres sociopolítiques, històriques i biogràfiques Historia del nacionalismo catalán 1944, reeditada l’any 1967, Luis Millet, cantaire de Cataluña 1951, Cataluña, síntesis de una región 1954, Historia de las Internacionales en España 1956-57, Historia…
Jaume Maria Mans i Puigarnau
Història del dret
Advocat.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director de la…
Joan Palomba

Joan Palomba
© Família Balata-Palomba
Educació
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista, folklorista, poeta i mestre d’escola.
Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de…
,
Roger de Rabutin
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor francès.
Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades
Lluís Puiggarí i Pastor

Lluís Puiggarí i Pastor
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Actor i autor teatral.
Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…
,
Ernest Gisbert i Ballesteros
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Fill d’Agustí Gisbert Columbo, dedicà bona part del seu temps a completar la magna obra que havia iniciat el seu pare sobre la història de la seva ciutat natal, que s’edità entre el 1901 i el 1903 amb el títol Historia de Orihuela Consta de tres volums el primer comprèn des de la prehistòria fins allò que l’autor anomena l’“Orihuela castellana” 1242-96 el segon, “desde la sumisión de Orihuela a Aragón” 1296-1364 a l’“Orihuela aragonesa y valenciana” 1364-87, i el tercer, de l’any 1364 al 1387 L’obra fou reeditada en edició facsímil a València el 1994 També és autor de diversos…
Pedro Ciruelo
Música
Teòric aragonès.
Estudià matemàtiques, filosofia i teologia a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i París En aquesta darrera ciutat ensenyà matemàtiques i filosofia El 1505 publicà la seva primera obra, Liber arithmeticae practicae El cardenal Cisneros li oferí, el 1510, una càtedra a la Universitat d’Alcalá La seva obra més coneguda, i abastament reeditada, fou Cursus quatuor mathematicarum artium liberarum París, 1516, que contenia les seves reflexions sobre teoria musical, bàsicament comentaris elaborats a partir de l’obra d’inspiració boeciana de Jacques Le Fèbvre d’Étaples, Musica libris…
Andrés Lorente
Música
Teòric, organista i compositor castellà.
Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares, ciutat on visqué tota la seva vida i on es graduà en arts el 1652 Exercí com a organista de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat L’any 1672 publicà el seu tractat teòric El porqué de la música , obra que fou reeditada el 1690 i el 1699 i que obtingué un gran ressò Aquest treball és un dels millors i més complets dels tractats musicals publicats a la Península Ibèrica durant el segle XVII Els temes exposats són el cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició Dedicat també a la docència, entre els seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina