Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
discriminació de preus
Economia
Possibilitat de vendre un mateix producte a preus diferents en un període de temps.
L’expressió es refereix a la determinació de preus en condicions de competència imperfecta, com és el cas dels monopolis El venedor hi pot establir diferències de preu segons les característiques del comprador, o segons l’ús a què va destinat el producte Els preus poden ésser també diferents al mercat interior o a l’exterior dumping
Guillem de Ribes
Història
Literatura catalana
Cavaller i trobador.
Pèire d’Alvernha es refereix a aquest trobador, possiblement de la família dels senyors del castell de Sant Pere de Ribes, de qui no se’n conserva cap vers, al poema Canterai d’aquestz trobadors , on es caricaturitza la veu ronca i desagradable Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
tractat de l’Ebre
Història
Tractat establert entre Roma i Cartago l’any 226 aC, repartint-se les zones d’influència, segons el qual l’embocadura de l’Ebre era el límit nord de la zona cartaginesa i sud de la romana.
El fet que Sagunt, al sud de l’Ebre, resistís als cartaginesos, ha donat lloc a una llarga polèmica dels historiadors sobre la responsabilitat de l’origen de la segona guerra púnica i que algun autor modern Carcopino hagi suposat que l’Ebre al qual es refereix el tractat no fos el Xúquer, que aleshores també s’hauria anomenat Ebre
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
sublim
Filosofia
Dit d’allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.
Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc
transmissivitat
Física
Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.
En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió
línia de revés
Transports
Línia de bolina del bord contrari a aquell a què hom es refereix.
karma
Hinduisme
Principi de la causalitat universal que resulta de l’acció.
Concepte fonamental de la filosofia hindú, el seu significat és molt divers acció, necessitat, destí, causalitat, resultat, etc, i en l’ètica i la doctrina de la transmigració es refereix tant a la qualitat moral del comportament bo o dolent com a les seves conseqüències sobre el futur felicitat o dissort El karma determina les condicions en què l’home ha d’actuar, bé que no els seus actes mateixos
cost

Representació de les corbes de cost: CM, cost mitjà; CMA, cost marginal; CMF, cost mitjà fix; CMV, cost mitjà variable
Economia
Valor dels recursos escassos emprats en la producció o en la distribució d’un bé o servei.
Hom parla de cost fix i variable El primer es refereix al cost dels factors fixos capital, maquinària, etc que intervenen en un procés productiu I bé que, a llarg termini, tots els costs són variables, hom només inclou sota aquest tipus de cost les despeses dels factors productius que, a curt termini, varien la quantitat segons la producció per exemple, primeres matèries, retribució a la força de treball, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina