Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
Grigorij Abramovič Krein
Música
Compositor i violinista rus.
Germà d’ Aleksandr Krein , estudià al Conservatori de Moscou amb J Hrimalý i R Glière, i més tard a Leipzig amb M Reger 1905-08 Del 1908 al 1917 feu classes de violí i teoria musical a Moscou, i entre el 1926 i el 1934 visqué a Viena i París Posteriorment passà un temps a Taixkent Uzbekistan i després del 1943 s’installà a Moscou Fou director artístic de l’organització dels Concerts per a Artistes Hostes de l’URSS També exercí la crítica musical Igual que el seu germà, estigué sota la influència d’A Skr’abin i dels impressionistes francesos durant una època Collaborà igualment a establir l’…
el Donets
Riu
Riu de les repúbliques de Rússia i Ucraïna (1.016 km de longitud i 100.000 km2 de conca).
Afluent principal del Don, neix al sud de les elevacions de la Rússia central Una sèrie de rescloses en fan navegables uns 220 km Després de rebre per l’esquerra el seu afluent més important, el Kalitva, desguassa al Don aigua avall de Konstantinovskij
Coràsmia
Història
Antic estat d’Àsia central, centre d’una remota civilització agrària desenvolupada mitjançant una xarxa de regs entre els oasis del curs inferior i del delta de l’Amudarja.
La invasió àrab ~711 comportà la destrucció de la florent cultura iraniana, malgrat que l’anterior dinastia local hi fou mantinguda amb una relativa independència Amb la davallada del poder califal el territori fou ocupat per Maḥmūd de Gaznī 1017 i els seljúcides 1041, fins que el governador Quṭb al-Dīn es desentengué del vassallatge turc i inicià la dinastia anomenada dels Hwārizm-Šāh 1097-1231, que constituí l’estat islàmic més poderós de l’època Coràsmia fou un important nus del comerç caravaner, fins que sofrí la devastació mongòlica Genguis Kan, 1221, després de la qual restà inclòs al…
Gil Gelpí i Ferro
Literatura catalana
Escriptor.
Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del…
Theodore Roosevelt
Theodore Roosevelt
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Membre del partit republicà, fou diputat a la cambra de representants de l’estat de Nova York 1882-84 Nomenat secretari adjunt de la marina 1897, dimití per poder participar en la guerra de Cuba, en la qual fou coronel dels Rough Riders voluntaris de cavalleria Governador de l’estat de Nova York 1898 i vicepresident amb McKinley 1900, esdevingué president dels Estats Units en ésser assassinat aquest per un anarquista 1901, i l’any 1904, fou reelegit Impulsà una política econòmica contrària als interessos dels grans monopolis i afavorí la conservació i explotació racional de les riqueses…
Montenegro 2009
Estat
Les eleccions legislatives del mes de març van donar la victòria a la Coalició per un Montenegro Europeu Liderada pel primer ministre Milo Đukanović, del Partit Democràtic dels Socialistes DPS, la coalició també va reunir el Partit Socialdemòcrata SDP, la Unió Democràtica dels Albanesos DUA, el Partit Bosnià de Montenegro BS i la Iniciativa Cívica Croata HGI Đukanović va avançar així divuit mesos les eleccions, afirmant que buscava un nou mandat per implementar diverses reformes que facilitessin el camí de Montenegro cap a la integració a la UE i l'OTAN Montenegro havia presentat oficialment…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals…
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el…
himne
Música
Els himnes nacionals són cants, marxes o altres peces vocals o instrumentals que un estat o una nació declaren oficials per a ser interpretats en determinades ocasions solemnes.
Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent, però, és que…
Strategic Arms Reduction Talks
Sèrie de negociacions iniciades el 1982 a Ginebra entre els EUA i l’URSS per tal de reduir les armes dites estratègiques, especialment pel que fa a les d’abast mitjà, amb un radi d’acció afectant Europa.
Les negociacions START foren una continuació de les SALT, en quedar aquestes interrompudes perquè el senat nord-americà no ratificà els acords signats SALT II de 1979, com a represàlia a la intervenció soviètica a l’Afganistan, i restaren paralitzades el 1983 per la retirada soviètica davant la decisió nord-americana de desplegar els anomenats euromíssils Amb l’arribada al poder del líder soviètic M Gorbačov 1985 es reactivaren les negociacions i s’acordaren diversos tractats sobre desarmament que culminaren el juliol de 1991 amb la signatura del START, l‘URSS assumí l’obligació de reduir en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina