Resultats de la cerca

El lloc del Penal és situat al sud-oest del terme de Bellcaire Avui dia és tan sols el nom d’una partida del terme i no queden restes de la primitiva torre o castell ni del lloc on era emplaçada Les primeres referències documentals són del 1139, arran de la segona repoblació de Bellcaire, on la “torre destruïda” del Penal consta com a límit, amb la particularitat de comptar a més amb un albacar o tancat per al bestiar, de construcció islàmica i abandonat en el moment de referència El 1291, el testament de Bernat Cortit de Balaguer esmenta el “castell i vila” del Penal com a deixa…

Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per tenir referència directa del castell És en aquesta…

El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat o de Briançó, a la vall del riu d’Ondara Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en…

No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan Berenguer…

L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l…

Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador, acabada al desembre…

El lloc d’Olvan apareix ja esmentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell La primera referència sobre el castell d’Olvan data del final del segle IX, quan el trobem esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan, datada el 9 de desembre de l’any 899 En aquesta acta podem llegir que el bisbe Nantigís d’Urgell consagrà, a precs d’un noble anomenat Fruia i de tots els altres habitants de la parròquia del castell d’Olvan, una església dedicada a Santa Maria “ Ideo iamdictus Froia vel cetera plebs habitantes i castro Oleane vel episcopus terminia…

Aquesta capella és situada a ponent del poble de Cervià de les Garrigues, al marge dret del riu Set Sembla que el primer esment del lloc de les Besses és de l’any 1151, entre les afrontacions del terme de Vinaixa La repoblació de les Besses, però, fou tardana L’any 1225, Arnau de Punyent concedí a cinc colons i els seus descendents el lloc de les Besses, dins del terme de Castelldans Les primeres referències de l’església de les Besses daten de l’any 1265, quan es donà llicència per a construir el temple Fou una església pertanyent al bisbat de Lleida i sufragània de Santa Maria de…

El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174 Tot i això, la…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també…