L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès. El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa.
Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret. A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus. A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l’abat de l’esmentat cenobi, per tal de tornar a colonitzar les terres d’aquest indret, va atorgar als homes que hi vivien una carta de poblament; tanmateix, aquesta concessió no va afavorir pas la repoblació del lloc de Fonoll, el qual estigué vinculat a Santes Creus fins a la desamortització que tingué lloc al segle XIX.
En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquest castell.