Resultats de la cerca

Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

Conservador en cap de la Gallerie degli Uffizzi  de Florència, el 1966 hagué de fer front al efectes de la crescuda del riu Arno, que malmeté moltes obres del museu El 1970 fou nomenat director del nou institut de conservació i restauració, conegut com a Opificio delle Pietre Dure, i el 1978 obrí a Florència una Scuola di Restauro Dugué a terme la restauració de moltes peces cabdals, entre les quals el Sant Crist de Cimabue 1966-76, exposat a Barcelona el 1883 A partir de la pràctica de la restauració desenvolupà noves tècniques i elaborà propostes…

Format al Seminari de Girona, a la Universitat Pontifícia de Comillas i a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en història a la Universitat de Barcelona l’any 1985 amb una tesi dirigida per Emili Giralt sobre la història de l’Escola Normal de Girona Professor de l’Escola de Mestres de Girona i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, compaginà la seva tasca docent amb la política, essent entre el 1983 i el 1991 regidor de l’Ajuntament de Girona La seva recerca, centrada en la història contemporània de les comarques gironines, s’adreçà fonamentalment a l’…

Les expiacions poden esdevenir institucions periòdiques, com el “gran dia de la reconciliació” en el judaisme o els dies d’expiació a l’antiga Babilònia Les pràctiques expiatòries més freqüents són les purificacions rituals i, sobretot, els sacrificis cruents d’homes o animals L’almoina i les obres socials tenen també caràcter expiatori en determinats ambients La religiositat més refinada destaca, com a pràctiques expiatòries, l’ascesi i l’oració És molt antiga la idea d’expiació feta per una persona rei, salvador o per un animal boc emissari en representació d’una comunitat En aquest sentit…

Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus  i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix

Adscrit a l’historicisme gòtic, intervingué en la restauració i la construcció d’esglésies, com ara la Martyrs’ Chapel, a Oxford, i edificis civils, com l’ajuntament i el palau del senat d’Hamburg, i l’estació, on —amb WNBarlow— creà l’estructura metàllica de llum més gran fins aleshores Féu també la presó de Reading 1842-44 i el monument al príncep Albert al Hyde Park de Londres El 1850 escriví un tractat sobre la fidelitat en la restauració d’esglésies antigues

Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or

Situació Capella de petites dimensions situada vora el mas Mendrat, ara en curs de restauració ECSA - Rambol Aquesta ermita és situada prop del mas Mendrat, al sud de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG933893 Des de Montellà, s’arriba al mas Mendrat per una pista que cal prendre, a mà esquerra, a la sortida del poble, a la bifurcació que mena a l’església de Sant Genís MD Història Es desconeixen notícies històriques sobre aquesta capella de la parròquia de Montellà Els darrers anys el seu propietari, el Sr Güell, amo del mas Mendrat, hi ha emprès obres de restauració…