Resultats de la cerca

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del…

Fou la revelació dels Jocs del Commonwealth del 1997, en els quals guanyà els 1 500 m lliures, distància en la qual ha mantingut un domini absolut, com demostrà als Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i en el campionat del món de Fukuoka del 2001, on baté el rècord del món amb un temps de 143456 m D’altra banda, en els campionats del món de Brisbane 1999 baté el rècord del món dels 200 m lliures 14667 Als campionats del món de natació de Montreal, aconseguí medalles d’or en 1500, 400 i 800 m lliures, i en aquesta especialitat establí un nou rècord 73865, a més d’una d’…

Estudià a la prestigiosa Guildhall School de Londres, on es graduà el 1989 i començà una meteòrica trajectòria internacional Ha guanyat els premis vocals més prestigiosos de la Gran Bretanya i el 1993 fou nomenat artista revelació dels Premis Internacionals de la Música Clàssica Debutà a l’Òpera Nacional de Galles el 1990 amb Così fan tutte Mozart i aquell mateix any cantà Samson et Dalila Saint-Saëns, al costat de Josep Carreras, al Festival de Peralada El 1991 féu el seu debut americà amb Le nozze di Figaro Mozart a l’òpera de Santa Fe i el 1992 cantà, per primera vegada, a…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris Una vegada executat 1850 el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup El 1863 Mīrzā Ḥusayn…

Debutà al teatre a dotze anys, i a disset protagonitzà la telenovella Families A Londres fou nominat al premi Olivier de teatre al millor actor revelació, i quan marxà a Broadway rebé una nominació als premis Tony Shopping 1994, de PWSAnderson, fou el seu debut al cinema, on sovint ha interpretat personatges d’ambigua moralitat darrere una imatge atractiva Ha protagonitzat, entre d’altres, Wilde 1997, de BGilbert Gattaca 1997, d’ANiccol Midnight in the Garden of Good and Evil 1997, de CEastwood The Wisdom of Crocodiles 1998, de Po-Chih Leong eXistenZ 1999, de DCronenberg The…

En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…

Jugà a les files del FC Barcelona 1993-98, Castilla-La Mancha Talavera FS 1998-2000, Playas de Castellón FS 2000-01, Martorell FS 2001-02, Inter FS 2002-08 i Caja Segovia FS 2008-10 Guanyà cinc Campionats de Lliga 2001, 2003, 2004, 2005, 2008, tres Copes d’Espanya 2004, 2005, 2007, quatre Supercopes d’Espanya 2002, 2003, 2005, 2007, tres Copes d’Europa 2001, 2004, 2006, quatre Copes Intercontinentals 2005-08, una Recopa d’Europa 2008 i dues Copes Ibèriques 2003, 2005 Fou escollit jugador revelació 1997 i millor ala esquerre 2000, 2002 de la Lliga Fou internacional amb la selecció…

Lateral dret format a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà com a cedit al Tenerife 1989-90 i debutà al primer equip del Barça la temporada 1990-91, on es mantingué fins la temporada 1997-98 Amb l’equip blaugrana disputà 381 partits oficials i marcà quatre gols Guanyà cinc Lligues 1991-94, 1998, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Copa d’Europa 1992, una Recopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 i dues Copes de la Generalitat 1991, 1993 Posteriorment jugà al Chelsea 1998-2003 i fou guardonat amb el premi de jugador…

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou becari a la residència Blume entre el 1963 i el 1968, època en què guanyà diverses proves provincials, com el Campionat Provincial de Tarragona 1966 o la travessia al Port de Tarragona 1966 Nedà especialment en les proves de 400 m estils i 1500 m lliure, modalitats en les quals fou internacional amb la selecció espanyola Guanyà la prova de 400 m estils del Gran Premi de Tunísia 1966, participà en la prova Espanya-Anglaterra en 1500 mlliure 1966 i en competicions interna-cionals de categoria B 1967 Nedà al Campionat d’Espanya amb la selecció catalana…