Resultats de la cerca

Treballà a Barcelona del 1494 al 1501, associat amb Juan de Valdés El 1496 es casà amb Pasquala Carner D’entre la seva producció barcelonina figura l’acabament 1497 de la impressió de Tirant lo Blanc , iniciada per l’impressor Pere Miquel El 1495 imprimí un saltiri a Girona Es traslladà el 1502 a Valladolid, on treballà fins el 1513 hi publicà, entre altres, les versions castellanes de la Història de Josep, de Joan Roís de Corella 1507, i del Tirant 1511 Del 1513 al 1517 s’establí a València, on almenys des del 1515 estigué molt vinculat a Antonio de Proaza i inicià la impressió…

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila…

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera…

Religiós franciscà, estigué al servei de Jaume IV d’Escòcia Es traslladà a França, on portà una vida bohèmia Escriví Lament for the Makaris , on revela influències de Villon Vers el 1500 tornà a Escòcia, on estigué al servei del monarca, al qual dedicà The Thrissil and the Rois amb motiu del seu casament amb Margarida Tudor La seva poesia, dins la tradició de Chaucer, es basa en temes allegòrics — The Goldyn Targe — i descriptius Els seus poemes satírics són importants Tidings from the Session, Satire on Edimburgh i la visió The Dance of the Seven Deidlie Synnis Realista, la sàtira es…

Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà…

És autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà, el 1448, una lletra al governador del Regne de València Joan Roís de Corella que cal no confondre amb l’escriptor del mateix nom Més difícil és la seva identificació amb un altre Francesc Ferrer autor d’un…

Fill de Mateu de Montcada i Sclafani El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebellia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília El 1396 rebé els comtats d’Adernò i de Centorbi aquest ja el tenia com a baronia Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels…

Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…

Fill segon del comanador major de Castella i preceptor del príncep Felip, fill de Carles V, Juan de Zúñiga y Avellaneda i d' Estefania de Requesens i Roís de Liori , i germà, per tant, de Lluís de Requesens i de Zúñiga El 1543 prengué l’hàbit de Sant Jaume Visqué a la cort, fins que el 1568 fou nomenat ambaixador a Roma, on residí fins el 1579 estigué en estret contacte epistolar, en castellà, amb el seu germà Lluís El 1573 es casà amb Dorotea Barrese Santapau, princesa de Pietraperzia Del 1579 al 1582 fou virrei de Nàpols El 1584 Felip II de Castella li confià l’educació del…

Es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la Diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, sota el guiatge de Manuel Milà i Fontanals i Ramón Menéndez Pidal, dels quals rebé mestratge, diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig Fou collaborador del setmanari satíric “Don Cristóbal” i de les revistes “El Obrero Católico”, “Diario de la Plana”, “…