Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf Fou metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu 1890-96 Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el 1898 hi llegí la primera comunicació en català La sífilis a l’edat mitjana Assistí a diversos congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana i en el cinquè aportà un treball sobre l’Estudi General de Lleida Membre d’Unió Catalanista, presidí en diverses ocasions l’Ateneu Barcelonès 1908-10, 1913-15 fou membre de…

És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen normalment les circumstàncies favorables perquè…

Són anomenades fístules uro-genitals les comunicacions anòmales entre l’aparell urinari i l’aparell genital que permeten el pas d’orina als òrgans genitals La majoria de les fístules uro-genitals es formen a partir de la lesió dels teixits que separen els òrgans genitals de les vies urinàries en el curs d’un part dificultós També poden ocasionar fístules els traumatismes i algunes infeccions cròniques, com la tuberculosi i la sífilis En alguns casos les fístules són produïdes accidentalment com a resultat d’una intervenció quirúrgica o l’aplicació de radioteràpia Es poden…

És una prova d’escassa sensibilitat, i per això actualment hom utilitza proves més específiques

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…

Els ganglis més afectats són els de les regions inguinals i axillars

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment…

Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, i en l’actualitat n’hi ha…