Resultats de la cerca

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

És autor de Promenades archéologiques Elne et sa cathédrale 1909, L’abbaye de Saint-André-de-Sureda 1911, La seigneurie du Vernet 1947 i Le mystère de la Crèche

Es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936 Membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, fou bibliotecari i arxiver del museu d’aquesta ciutat Publicà Els incunables de la impremta igualadina 1952, Els cent primers mapes del Principat de Catalunya 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del segle XI 1967, Cartografia peninsular Segles XI-XIX 1969 i diversos articles de divulgació sobre cartografia catalana

Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Collegi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura

Fundà a Torí la Piccola Casa della Divina Providenza 1832, destinada a escola per a sordmuts, orfenat, hospici de cecs, tolits, epilèptics, etc Per a l’assistència dels acollits, Cottolengo instituí les comunitats de filles de Sant Vicenç, dels germans de Sant Vicenç i dels preveres de la Santíssima Trinitat Aquestes cases, amb el nom de cottolengo , s’expandiren a d’altres països Fou canonitzat el 1934 La seva festa se celebra el 29 d’abril

Fou primer rector de Santa Maria de Sants 1846 i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants 1851, interessant aplec de dades històriques Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell 1870, també inèdita

És autor de Minus alphabetum València 1518, diàleg d’un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i les errors del Doctrinal d’Alexandre de Villedieu

A l’època de la República residí a Barcelona Publicà Breu compendi de la història del Regne de València 1953, València i el general Espartero 1955, Biografia dels reis de València 1956 i Imatges venerables de la ciutat de València 1956

Es doctorà en teologia a València Dirigí el Collegi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor d’una Carta en que se explican las causas naturales del terremoto de 1° de noviembre de 1755 1756 i de traduccions del francès Emprà el cognom de Morico

Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc