Resultats de la cerca

Institució peculiar del dret marítim fonamentada en un sentit d’humanitat i de cooperació Si en pervé un resultat útil, el servei és remunerat per l’armador del vaixell assistit, pel preu convingut o que hom determini judicialment, i en corresponen dos terços a la tripulació que presta l’auxili i la resta a l’armador del vaixell L’assistència marítima és regulada internacionalment pel conveni de Brusselles de 23 de setembre de 1910 L’Estat espanyol ha incorporat aquestes normes en la legislació positiva salvament, remolcament

El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques

Membre del CN Reus Ploms, entre els anys 1984 i 1988 participà en Campionats d’Espanya, en els quals obtingué diversos podis en 200 m lliure, 100 i 200 m papallona, i en 100 i 200 m braça, la seva especialitat En l’àmbit internacional, participà en el Torneig de les Tres Nacions a Suècia 1986 i al Míting Internacional de Trento 1988 També destacà en salvament i socorrisme en les proves dels Campionats d’Espanya 1983 i del Míting Internacional de Viareggio 1986

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions

Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València

Fou campiona del món juvenil 1984 en la classe vaurien Amb la seva germana Núria, aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món absolut 1988 en la mateixa classe Fou responsable voluntària de l’àrea ECHO lasers de salvament als Jocs Olímpics del 1992 Treballà al Centre Municipal de Vela de Barcelona 1994-2006 i el 2007 passà a formar part de l’equip organitzatiu de la Barcelona World Race Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Competí amb el Club Natació Barcelona al principi dels anys seixanta Entre el 1959 i el 1961 destacà en categories inferiors en els Campionats Interclubs de Catalunya en les modalitats de 100 i 200 m braça Aconseguí la quarta posició en el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1962, i fou seleccionada per la federació espanyola per a nedar aquesta distància Destacà sobretot en salvament i socorrisme i guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya 1963 En aquest últim, també aconseguí el rècord espanyol de llançament de salvavides

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

El Gran Sant Bernat s’obre a 2467 m i posa en comunicació el Valais, per la vall del Drance, afluent del Roine, amb la Vall d’Aosta Tancat més de sis mesos l’any, per causa de la neu, s’hi troba l’hostatgeria homònima, fundada per Bernat de Menthon, on són ensinistrats els santbernats, per al salvament a alta muntanya L’any 1964 hi fou construït un túnel de més de 6 km El Petit Sant Bernat , a 2 188 m, al S del Montblanc, comunica la Vall d’Aosta amb la vall de l’Isère