Resultats de la cerca

El penis és l’òrgan genital masculí extern que intervé en la copulació en l’interior hi ha la darrera porció de la uretra masculina, que condueix a l’exterior l’orina o l’esperma És localitzat a la part més baixa del tronc, per davant de l’escrot Al penis, s’hi diferencien tres porcions l’ arrel , la part del penis que es troba fixada al tronc el cos , la part central de l’òrgan, de forma cilíndrica, i el gland , la part més extrema, de forma similar a una pera En la part més pròxima al cos, el gland constitueix una prominència anomenada corona del gland , i a l’extrem hi ha una obertura, el…

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…

L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i…

Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques

La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees Aquest trastorn se sol presentar entre 30 anys i 50 Actualment, hom no en coneix l’origen, però s’han proposat diverses teories que l’atribuïen a una alteració congènita, el consum excessiu de cafè o alcohol, o trastorns gastrointestinals Cap d’aquestes hipòtesis no ha estat confirmada Això…

Causa tot sovint hemorràgies, embòlies motivades pels coàguls sanguinis formats al seu interior i lesions dels òrgans circumdants Pot ésser congènit o consegüent a una acció patològica posterior al naixement traumatisme, sífilis, arterioesclerosi, sèpsia, etc Segons la forma que presenta hom parla d’aneurisma fusiforme, sacciforme, varicós, etc L' aneurisma dissecant , localitzat molt sovint a l’aorta, és causat per la infiltració de sang entre les túniques de l’artèria l' aneurisma arteriovenós comporta un sac aneurismàtic que comunica una artèria amb una vena l' aneurisma…

Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses…