Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de granja conills i…
Jordi Gol i Gurina
Medicina
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del…
Lituània 2013
Estat
Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques © Presidència de la República de Lituània / Dz G Barysaité Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia Tanmateix, aquest…
sanitat
Dret administratiu
Conjunt de serveis governamentals ordenats per a preservar la salut pública.
A l’Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s’encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l’organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l’actuació d’una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses Manté també serveis anàlegs a les fronteres sanitat exterior i als ports sanitat marítima La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, però, des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern…
el Barcarès

Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera de la Salanca, entre la desembocadura de l’Aglí i l’estany de Salses; és el municipi més septentrional de la costa catalana.
Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer…
cementiri

Tombes i níxols del cementiri de Reus (Baix Camp)
© Patrimonifunerari.cat
Història
Lloc on hom enterra els morts.
El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons …
caserna
Militar
Edifici on s’allotja la tropa en una guarnició permanent.
Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la formació…
Amadou Toumani Touré
Política
Polític i militar malià.
L’any 1969 s’incorporà a l’exèrcit i rebé formació militar a França i a l’URSS Ingressà posteriorment a la Guàrdia Presidencial, de la qual fou apartat per l’aleshores cap d’estat Moussa Traoré, i el 1991 encapçalà el cop d’estat que l’enderrocà i posà fi a més de dues dècades de dictadura El 1992 organitzà els processos electorals per retornar la democràcia al país i cedí el poder a Alpha Oumar Konaré Els anys següents, distanciat de la política, es dedicà a campanyes sanitàries i participà en missions diplomàtiques en alguns dels conflictes del continent africà, com ara les…
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…
Calendari de vaccinacions
Patologia humana
Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus Aquest programa de vaccinacions sistemàtiques, també anomenat calendari de vaccinacions , és orientatiu i en cas de qualsevol anomalia, abans de procedir a cap tipus de vaccinació, cal consultar el metge per tal d’estudiar la possibilitat que es presentin efectes adversos, segons les característiques de cada cas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina